Sobreseïment del cas contra tres interventors del SAAS

La interlocutòria judicial pren dues decisions. D’una banda estableix que ni la interventora delegada al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, Marta Moles, ni la interventora general del ministeri de Finances, Meritxell Bonell van cometre accions amb indicis de crimimalitat en les validacions de les accions econòmiques del Consell d’administració del SAAS. Respecte al llavors interventor general de Govern, Josep Maria Altimir, també es declara el sobreseïment en base que “ni tan sols hauria participat en la data de producció dels fets l’any 2007”. En segon lloc, manté oberta la causa contra Joan Blasi, com a interventor delegat del govern al SAAS i contra l’exministra de Salut i expresidenta del SAAS Montserrat Gil. Aquests dos últims havien demanat també que les diligències se sobreseïsin, però Moreno ho ha rebutjat. Respecte a Blasi Gil l’aute indica que “sense perjudici del resultat final de la investigació resulta prematur en aquests moments apartar-los del procediment com al·leguen les seves defenses, ja que encara cal finalitzar la investigació sobre la regularitat dels actes administratius en què van participar al Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària”.

Declaració de quirze font

Al febrer del 2018 la batlle havia citat com a testimonis Marta Moles i Meritxell Bonell en les investigacions de les possible irregularitats en les concessions i adquisicions del SAAS. El maig del 2015, l’exdirector financer del SAAS, Quirze Font, va fer una declaració contra les interventores on “atribuïa les responsabilitats sobre els contractes que havia realitzat únicament a la intervenció de Govern”. Aquesta declaració va derivar que Moles i Bonell passessin a ser encausades i no testimonis “a fi que poguessin manifestar la seva versió dels fets en relació a les manifestacions en contra seva efectuades pel Sr. Quirze Font”. Posteriorment també van passar a ser encausats Altimir i Blasi.

Cal recordar que el cas principal que s’investiga, dins de les diverses operacions on hi ha sospites, prové de la concessió del serveis d’ambulàncies a dues empreses privades i també sobre com es va produir la recompra, anys després, dels vehicles que s’havien utilitzat per al servei.

La decisió fixa que “no hi ha elements a la llei de finances públiques que avalin el punt de vista del Sr. Quirze Font, que pretén que no pot tenir cap tipus de responsabilitat en les mancances que hi pugui haver en els contractes realitzats, ja que considera que aquestes s’han d’atribuir o bé al Consell Directiu com a òrgan decisori o bé al departament d’intervenció com a òrgan de control”. L’examen de l’actuació dels interventors en el cas de les ambulàncies es resumeix que “existia la necessitat imperativa d’assegurar el servei púbilc en un àmbit especialment sensible i això requeria disposar del temps suficient per organitzar una transició ordenada del sistema anterior cap a un de nou”. Per aquest motiu “la intervenció de Marta Moles Aché i Meritxell Bonell Tuset en aquest cas s’ajusta a criteris professionals i s’explica raonablement en les circumstàncies del moment”. Montse Gil havia demanat quedar-ne fora perquè asegurava que ella s’havia “limitat a seguir fil per randa les instruccions de Govern” quan era la ministra i presidneta del SAAS.