Sinistre a París
La Fiscalia creu que el foc va ser accidental
Les primeres investigacions no revelen cap prova que apunti a un origen voluntari de les flames
Després que el foc consumís Notre-Dame sota l’atenta mirada de París i de la resta del món, les incògnites al voltant de l’origen de les flames i de l’estat en què ha quedat la catedral han aflorat. Tot i que encara se’n sap molt poc sobre el lloc on va començar l'incendi o sobre les causes, el govern francès i la Fiscalia van voler ser taxatius des de l'inici en afirmar que tot apunta a un origen accidental. El fiscal de París, Rémi Heitz, que dirigeix la recerca, va subratllar que “res ara com ara va en la línia d'un acte voluntari”. Heitz va explicar a la premsa que prioritza la hipòtesi d'un origen accidental de les flames, encara que no es podran realitzar les comprovacions necessàries fins que les condicions permetin accedir a la “zona zero” de l'incendi, cosa que fins ara “no ha estat possible perquè no és estable”. Poc abans, el ministre de Cultura, Franck Riester, ja havia avançat que el succés va semblar que s’iniciava entorn de l'agulla de la catedral, on s'estaven realitzant obres de restauració, per a això s'havia muntat una bastimentada de cent metres d'altura. Cinc empreses treballaven en aquesta obra i la quinzena d'operaris presents en aquell moment ja han començat a ser interrogats per la policia.
El secretari d'Estat de l'Interior, Laurent Nuñez, va informar que Notre-Dame podria haver-se reduït completament a cendra si una vintena de bombers no hagués combatut des de les torres el foc que havia devorat la coberta de la catedral. De fet, Nuñez va explicar que en un interval de 15-30 minuts, entre les vuit i les nou de la nit, “estava en joc la supervivència” del temple. Finalment, després que el foc fos sufocat per complet poc abans de les deu del matí d’ahir, les autoritats van informar que la catedral n’ha quedat malparada, però sobreviurà. El secretari d’Estat de l’Interior va avisar que els arquitectes han identificat “algunes vulnerabilitats”, sobretot en la volta i la façana lateral del transsepte nord, però aquests problemes no amenacen, a priori, l'estabilitat global del monument.
Ara, la investigació haurà de determinar, per exemple, per què si l'alarma d'incendis va saltar a les 18.20 hores no es va aconseguir descobrir el seu origen fins que l'alerta va tornar a sonar, 23 minuts després. Llavors, les flames ja havien cremat el complex embigat de fusta que subjecta la coberta. També s’haurà d'esbrinar si les companyies concessionàries dels treballs complien amb els protocols de seguretat o si va poder haver-hi algun tipus d'error humà en la gènesi del succés. En aquest sentit, les autoritats es preparen per a una investigació llarga i costosa, que podria durar setmanes i fins i tot mesos, però no es pot establir una duració concreta ja que no hi ha gaires precedents d'una perquisició similar. Més de mig centenar d'inspectors de la Policia Judicial ja indaguen en el succés, per al qual esperen comptar amb les càmeres de videovigilància instal·lades a l'interior de l'església. A més, caldrà recapitular l'estat de les múltiples obres d'art que guarda a dins la catedral. Moltes d'aquestes van poder ser posades fora de perill pels bombers, com l'anomenat Tresor de Notre-Dame, en el qual es poden trobar la túnica de lli del rei Sant Lluís, del segle XIII, o la corona d'espines i altres relíquies de la Passió de Crist, com un clau de la crucifixió i un tros de la creu. També sembla que s’han escapat de les flames una cinquantena dels quadres coneguts com els “Mays”, que formen part d'una sèrie de 76 regalats per la confraria dels orfebres de París en homenatge a la Mare de Déu entre 1630 i 1707. El govern creu que els danys que puguin haver sofert es deuran més al fum que al foc.
Per contra, la pèrdua més visible és l'agulla de la catedral, que es va enfonsar entre les flames a penes una hora després que s’iniciés l'incendi. L'agulla havia quedat destruïda diverses vegades al llarg de la història de Notre-Dame. La que es va ensorrar aquest dilluns datava de 1859 i havia estat dissenyada per l'arquitecte Eugène Viollet le Duc. D’altra banda, també es van perdre entre les flames dos terços de la coberta i diverses relíquies, entre d’altres.
MACRON ANUNCIA UNA COL·LECTA PER A LA RECONSTRUCCIÓ
El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va manifestar la seva voluntat de recuperar la catedral poc abans de la mitjanit de dilluns: “Reconstruirem Notre-Dame tots junts.” Macron va anunciar una col·lecta oficial a França i l'estranger i les promeses de donacions van començar. De fet, la tarda d’ahir ja es comptabilitzaven més de 750 milions d'euros en compromisos de donació. La família de Bernard Arnault, la major fortuna de França i propietària del grup del luxe LVMH, va assenyalar en un comunicat que realitzarà “una donació de 200 milions d'euros al fons dedicat a la reconstrucció d'aquesta obra arquitectònica, que forma part de la història de França”. L'anunci dels Arnault responia així al de la família de François-Henri Pinault, una altra de les grans butxaques de França, que quan l'incendi encara no havia estat sufocat, es va comprometre a aportar cent milions a través de la seva societat d'inversions Artemis. No va voler quedar-se enrere una altra de les famílies capdavanteres dels diners gals, els Bettencourt-Meyers, amos de L'Oréal, que posaran 200 milions més. En un nivell una mica inferior, altres clans com els Bouygues o els Decaux, que donen nom a grups de telecomunicacions i mobiliari urbà, es van comprometre a posar de les seves butxaques 10 i 20 milions respectivament. La petrolera Total posarà, segons va dir cent milions més. Amb la finalitat d'ordenar el previsible allau de contribucions, l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va proposar posar data a una “conferència internacional de donants”, que se celebraria a l'ajuntament. A més, Hidalgo també es va comprometre que la institució que dirigeix contribueixi amb uns 50 milions d'euros als treballs de reconstrucció.