El TC tomba la petició dels Cierco d'anul·lar la 'llei BPA'

El Tribunal Constitucional ha rebutjat la petició dels germans Higini i Ramon Cierco de declarar inconstitucional l’anomenada Llei BPA per la qual es va fer el procés de resolució de Banca Privada d’Andorra. Aquesta era una de les grans batalles judicials al voltant de BPA perquè si la legislació s’arriba a considerar inconstitucional obria la porta a una demanda multimilionària. El TC com ja havia fet el Tribunal Superior ha avalat la tasca del Consell General que va aprovar la llei i la de l’AREB en aplicar-la. L’alt tribunal destaca en l’aute que el recurs d’empara presentat pels Cierco “no pot ser utilitzat per impugnar in abstracto la constitucionalitat d’una llei o d’alguns dels seus preceptes”. Assenyala que els germans ja van fer un intent perquè els tribunals ordinaris plantegessin al TC la inconstucionalitat de la llei BPA, que ja va ser “desestimat per la no-concurrència dels requisits formals necessaris”. I que haver iniciat aquest camí “no els autoritza a utilitzar de manera ulterior la presentació d’un recurs d’empara per continuar impugnant la constitucionalitat de la llei en qüestió”.

L’advertiment significa que el tribunal posa en relleu que s’hagi intentar tombar la llei utilitzant una porta del darrere com és dins d’una causa ordinària instar la Batllia que impugni una llei al TC i quan no se li concedeix es presenta directament un recurs al mateix Constitucional.

L’aute sí que dona la raó parcialment als Cierco en la part on es queixaven perquè no se’ls havia motivat prou bé per part dels tribunals a la denegació de la petició perquè l’AREB els donés més informació sobre tot el procés de resolució. L’AREB ho va refusar pel principi de confidencialitat i ara el Tribunal Superior haurà de justificar amb més motivació el perquè de la confidencialitat o bé haurà de determinar que una part de la documentació podria ser entregada .

Els Cierco demanaven que la llei BPA fos declarada inconstitucional perquè “la seva aplicació ha comportat vulneració dels principis de legalitat, de no retroactivitat de disposicions restrictives de drets individuals o efectes desfavorables”. Indicaven que “no existeixen circumstàncies que puguin justificar jurídicament una aplicació retroactiva de disposicions restrictives de drets individuals”. Reclamen que “l’aplicació d’aquesta llei ha afectat de forma severa el seu patrimoni, perjudicant amb absoluta desproporció el seu dret de propietat, el qual pot ser limitat a condició de respectar determinades garanties o compensacions exigides pel principi de seguretat jurídica”.

GARCÍA SE SUÏCIDA QUAN ANAVA A SER DETINGUT AL PERÚ

L’expresident peruà Alan García va morir ahir després de disparar-se un tret al cap quan la policia ja era a casa seva per detenir-lo per la presumpta corrupció relacionada amb el cas Odebrecht. La Batllia va enviar al Perú la informació sobre una possible trama de suborns que s’haurien pagat a BPA i on es van trobar 1,4 milions de dòlars. Els diners els va pagar la constructora brasilera Odebrecht per obtenir el contracte de la construcció del metro de Lima durant el segon mandat de García (2006-2011). El suborn el va pagar Odebrecht a través de la societat panamenya Kleinfield en un compte a BPA d’una societat pantalla del llavors president de Petroperú Miguel Atala. Els diners però van anar per a Luis Navas, que era el secretari de presidència de l’executiu de García. Navas era el suposat testaferro del president. Les proves van portar a la justícia peruana a ordenar la detenció dels implicats. García es va disparar quan els agents eren a casa, el van portar a l’hospital, però no el van poder salvar.

REBUTGEN LA RECUSACIÓ A LA BATLLE MORENO PELS CIERCO

El Tribunal Constitucional no ha admés a tràmit el recurs presentat pels germans Cierco per a la recusació de la batlle Maria Àngels Moreno. Els antics propietaris de BPA demanaven que la batlle fos apartada dels casos relacionats amb BPA degut que en el passat hauria tingut d’advocat Manuel Pujadas, que actualment és el lletrat que porta l’acusació particular de l’executiu en l’afer Banca Privada. Els Cierco indicaven al recurs que el bufet de Pujadas “s’ocupa o ha ocupat (poc importa) dels afers sobre diferents matèries legals de la batlle recusada i de la seva família”. Consideraven que hi ha “complicitat, confidencialitat i entesa” entre un advocat i el client amb el qual el lletrat “pot acabar coneixent les pors, les fragilitats i les debilitats d’aquest client”. El Constitucional dictamina que Moreno tan sols va utilitzar una vegada, fa onze anys els serveis com a advocat de Manuel Pujadas. Va ser en el marc de les escoltes telefòniques que ella va autoritzar a dos periodistes del Diari d’Andorra. L’aute manifesta que quan els Cierco destaquen que “l’advocat concernit s’ocupa dels afers de la batlle i de la seva família no ofereix, amb tot, la menor prova al respecte”. I assenyala que després que Pujadas s’encarregués de la defensa en el cas de les escoltes “batlle i advocat no van tenir cap contacte a excepció de coincidir professionalment a la Batllia d’Andorra”. Com només va haver una relació professional concreta (la batlle algun advocat havia de tenir en estar immersa en un cas judicial) “no es pot deduir en cap cas una relació estable que pogués conduir la batlle a una situació de parcialitat o de preferència respecte a una de les parts processals”. Davant d’aquest escenari el Tribunal Constitucional acorda que el recurs no s’accepta a tràmit.