reportatge
Marxa solidària al Sàhara
L’associació andorrana solidària amb el poble sahrauí està en aquests moments donant ajuda humanitària sobre el terreny a la gent que viu en aquesta zona del nord de l’Àfrica com a resposta a la impossibilitat d’acollir temporalment infants sahrauís al Principat.
L’associació d’Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí (Adsaps) organitza aquests dies una caravana solidària d’ajuda al Sàhara Occidental. Van sortir el passat divendres 12 d’abril d’Andorra i no tornaran al Principat fins al 27 d’aquest mes. La presidenta de l’Adsaps, Lluïsa Hurtado, indica que “aquests nens no poden venir a Andorra perquè el Govern demana passaports individuals per a persones apàtrides, com en aquest cas són els refugiats del poble sahrauí”. Com a conseqüència d’això, segons explica un dels organitzadors, Lluís Dejuan, “aquesta associació ja no pot acollir temporalment infants del Sàhara Occidental al Principat i l’associació va decidir donar en mà tota l’ajuda recollida a Andorra i dur-la fins allà”.
Al Sàhara, la comitiva andorrana hi ha baixat un camió, un minibús i quatre vehicles més amb 300 quilos de medicaments, menjar, material escolar i roba. També han portat un grup electrogen. Tot aquest material, inclosos els vehicles, se’ls quedarà la gent d’aquest territori situat al nord del continent africà.
La comitiva va sortir d’Andorra la matinada del divendres dia 12 en direcció Alacant i a les nou de la nit va embarcar en direcció Orà (Algèria). L’endemà, el grup va iniciar la ruta de 1.200 quilòmetres en direcció els campaments sahrauís. Van arribar dos dies després, tot i algun enrenou amb els vehicles, al campament de Buchdur, prop de Tinduf, on s’hi van allotjar fins dimarts. El mateix dimarts, després de descarregar el camió i diferents vehicles, van anar a repartir l’ajuda a les famílies, escoles i hospitals de la zona. “Durant la setmana farem el mateix als diferents campaments del poble sahrauí”, afirma Dejuan.
Una de les participants en aquesta marxa solidària, la coordinadora de l’escola Àgora, Anna Francisco, afirma que està sent una experiència “brutal, memorable”. I afegeix que “el que més em sorprèn és que siguin 40 anys de conflicte amb el Marroc i hi hagi tanta passivitat. També m’ha impactat molt la resistència mental i física de la gent d’aquí perquè cal recordar que els van fer fora del que era casa seva”.