Registre d'andorrans
Un 9% més de residents van adquirir el passaport el 2018
Augmenten fins a 161 les adquisicions de la nacionalitat andorrana mitjançant l’opció de residència durant el 2018
Un 9% més de residents van adquirir el passaport el 2018
Les adquisicions de la nacionalitat andorrana per residència van augmentar l’any passat un 8,8%, una xifra que es tradueix en 161 residents que van sol·licitar aquesta opció durant el 2018, tal com mostren les dades publicades pel departament d’Estadística. D’aquesta manera, canvia la tendència negativa registrada des del 2014, quan hi va haver l’únic augment d’adquisicions de nacionalitat per residència en els darrers deu anys. La doctora en geografia Maria Jesús Lluelles creu que aquest augment es podria explicar per la celebració de les eleccions generals de l’abril passat. “Suposo que s’han animat a fer el pas per poder participar en la vida política del país”, considera Lluelles. La tesi coincideix amb les xifres registrades el darrer repunt, que també es va produir un any abans de les eleccions generals, en aquell cas les del 2015.
En la darrera dècada la variació d’adquisicions de la nacionalitat andorrana per part dels residents ha estat del -37,6%, mentre que el màxim va tenir lloc l’any 2009, quan es van registrar fins a 354 adquisicions de nacionalitat per mitjà d’aquesta opció. Lluelles manifesta que “actualment la nacionalitat només va lligada a drets polítics i no és tan atractiva com abans, quan hi havia avantatges econòmics”. Aquest canvi explicaria la tendència negativa dels darrers anys.
RENUNCIAR A LA NACIONALITAT
Existeixen dues formes d’aconseguir la nacionalitat andorrana pels residents: la primera és haver tingut la residència principal i permanent al Principat durant els 20 anys anteriors; la segona, el mateix, però durant els darrers 10 anys i havent cursat íntegrament l’escolaritat obligatòria a Andorra. En ambdós casos és necessari haver renunciat a la nacionalitat anterior. Aquest precisament és un dels aspectes que Lluelles considera que fan que els que tenen possibilitat de demanar la nacionalitat per residència no ho facin. “Hi havia un volum de residents de 20 anys que no s’animen a sol·licitar la nacionalitat andorrana sobretot per haver de renunciar a l’anterior nacionalitat”, explica Lluelles, que afegeix que aquesta mesura “és un fre”.
D’altra banda, el nombre d’adquisicions de la nacionalitat per matrimoni ha disminuït fins a 41. Aquesta xifra, sumada a la de la disminució d’adquisició de nacionalitats per origen, fa que l’any passat hi hagués una baixada del 14% d’obtencions de nacionalitat. La tendència negativa en aquest cas també comença a partir del 2009, sent la del 2018 la disminució més pronunciada en termes de percentatge. Així, l’obtenció de nacionalitat es va situar l’any passat en 889, una xifra molt per sota a la registrada ara fa deu anys, que va ser de 1.960. D’aquestes 889 persones que van sol·licitar la nacionalitat andorrana, un 62,7% van ser atorgades amb plenitud de drets, mentre que les 332 restants van ser resoltes amb el reconeixement del dret d’adquisició de nacionalitat a títol provisional. Amb la modificació de la Llei de nacionalitat el 2004 van augmentar considerablement i arriben al seu màxim l’any següent, amb 2.355 obtencions de la nacionalitat andorrana.
El nombre total de baixes en el Registre de nacionalitat durant l’any passat va ser de 136, que comporta una disminució del 20% respecte a l’any anterior. La gran majoria de les baixes, un 94,1%, van ser per defunció.
L’ESPANYOLA, LA MÉS NOMBROSA
L’any passat, el 71,4% de persones que van aconseguir la nacionalitat, ja sigui per la via del matrimoni o la de la residència, van néixer a Espanya. Segons Lluelles, el col·lectiu andorrà ha crescut al llarg de la història en part per l’arribada de persones des d’Espanya, en especial des de Catalunya. “La nacionalitat andorrana esdevé minoria a mitjan segle XX i es reverteix la situació amb les lleis de nacionalitat que integren sectors més amplis de la nacionalitat per equilibrar així el col·lectiu andorrà”. En canvi, la francesa és la nacionalitat que més ha disminuït en els darrers anys.