La pluja intermitent fa la guitza a Sant Jordi

Pel que fa a les roses, qui més qui menys desfilava amb la seva encara que en una parada Jessica Molina asseverés que el dia va ser “pitjor que l’any passat” i, en una altra, Daniel Fernandes reconeixia que el temps “no acompanya”. Les més venudes, les clàssiques, a quatre (o cinc) euros la unitat.

Tornant als llibres, Canal apunta un “popurri” de vendes en una jornada “més tranquil·la que altres anys, però igualment content perquè es manté la tradició”. Riberaygua va oferir una llista de més despatxats on també figuren Nadal i Fernàndez, seguits per Albert Ginestà, [I.Reals]; Robert Pastor, amb Ossos i cendres, i Morir a cavall dels vents, de Jordi Corominas i Llorenç Planes. En clau forana, Matilde Asensio, Sílvia Soler i Jordi Cabré (últim premi Sant Jordi, amb Digues un desig).

Des de Llibre Idees la llista de Pamela Méndez apunta El fill de l’italià; El andorrano, de Joaquín Abad; Memòries d’un Community Manager i Lo mejor de ir es volver, d’Albert Espinosa. En un dia que estima que les vendes d’autors del país van ser més pobres que en edicions passades.

I a l’Fnac José Antonio Molina destaca les vendes també de Nadal, Espinosa, Fernández i El andorrano. “Sense destacar-ne cap”, precisa, no obstant això. La jornada, en general “fluixeta”, amb unes vendes els dies previs que no van compensar la baixada en la Diada.

La taula dels autors

El punt neuràlgic de Sant Jordi a la plaça del Poble de la capital, òbviament, la llarga taula disposada perquè els escriptors signessin exemplars. De lluny, amb tots desplegats i a l’expectativa, recorda l’escena de L’Últim Sopar, ironitza un company de la premsa. De prop, resulta que els organitzadors han fet curt i els obliguen a jugar a un improvisat joc de les cadires: no tots poden seure alhora i se cedeixen els torns. Hi ha qui roman apartat amb timidesa: Natàlia Montané diu que se sent com “fora de lloc”, tot i que el seu llibre de fotografia, Vides de muntanya (editat pel Govern), va per la segona edició malgrat la inexistent promoció. Cosa similar manifesta Fernàndez (Memòries d’un Community Manager, Edicions del Diari d’Andorra), qui diu trobar-se estrany “al costat de bèsties” de l’escriptura. Dit amb admiració, per descomptat. Perquè unes cadires a la dreta seu per exemple Antoni Morell. “Malgrat el temps, això va força bé”, comenta. És de lluny el que més signa. Enguany, exemplars de la reedició de Borís I, rei d’Andorra (Anem), però s’entrena per a l’any vinent que, si tot va bé, no és difícil endevinar ja que regnarà amb el promès i esperat llibre de memòries: “Acabat està; s’ha de tornar a corregir i esperar que els déus conflueixin en els bons auguris perquè sigui editat.” Pel que fa a la Diada d’ahir, continua “meravellat que en un país tan petit hi hagi tantes persones que s’atreveixen a escriure i publicar”.

Pastor seria una altra de les bèsties assenyalades per Fernàndez. “Molt content, a Sant Julià ens han fet una molt bona acollida, no m’ho hauria pensat mai.” Tot i que, reconeix, Morell s’endú el gat a l’aigua. Normal, “perquè és un clàssic”. Com, dues cadires enllà, Josep Dallerès, amb el llibre consagrat a Daniel Armengol.

Debutants

Entre els que anaven d’estrena, Elisabeth Zorita (¿Qué ha muerto quién? ACEN Ed.): primer relat i primera Diada com a protagonista. “Estava nerviosa”, confessa. I Ginestà ([I.Reals], Pagès) també s’estrenava com a autor en solitari. Satisfet. Però pel que fa a parlar amb la premsa, ironitza mostrant una de les cites amb què il·lustra els seus relats, de Malcom X: “Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran estimar l’opressor i odiar l’oprimit.”

Per davant de la canallesca es retirava a l’hora de dinar, i després del preceptiu passeig d’autoritats, l’encara titular de Cultura (en funcions), Olga Gelabert. S’havia pràcticament estrenat com a ministra en un Sant Jordi i potser ara li toca acomiadar-se –“estic a disposició”, reiterava–. En aquest lapse de temps confessa cert canvi d’orientació literària: “Ara he descobert els autors andorrans, abans llegia més coses de fora.”