Justícia
Crítica de politització al 'cas Rosell i Besolí'
L’exdegà Rascagneres denuncia la manca d’independència ideològica de la magistrada
Crítica de politització al 'cas Rosell i Besolí'
L’Audiència Nacional espanyola va declarar dimecres innocent Joan Besolí del delicte de blanqueig de capitals després que el lauredià hagi passat 21 mesos en presó preventiva. Una mesura que lletrats del Principat defineixen com a “excessiva” i “injustificada”, posant de manifest, fins i tot, la possibilitat que la ideologia política de la magistrada del cas hagi influït en aquesta decisió. Així ho explica l’exdegà del Col·legi d’Advocats Jean Michel Rascagneres, qui qüestiona si la justícia espanyola “no tenia una motivació política més que jurídica” per mantenir Besolí a la presó durant gairebé dos anys. Rascagneres considera “molt preocupant” la manca d’independència mostrada per la justícia espanyola en aquest cas i explica que “sovint el jutge espanyol deixa veure la seva ideologia política”. Així, el lletrat creu que el perill de fugida o que els acusats poguessin manipular les proves no és motiu per mantenir-los a la presó durant un període tan prolongat, i apunta que la privació de llibertat provisional hauria de ser una mesura “excepcional”.
En la mateixa línia es manifesta el també exdegà del Col·legi d’Advocats Manuel Pujadas, qui qualifica d’“escàndol” que Besolí i Rosell hagin passat 21 mesos en presó provisional. “Una pèssima instrucció no pot justificar una presó provisional”, explica Pujadas, apuntant el fet que aquesta mesura només s’ha d’estendre “un o dos mesos com a molt” i que amb el temps “ha d’acabar desapareixent”. Sobre el paper que havia de jugar el Govern en aquest cas, l’exdegà assenyala que l’executiu d’un país no pot interferir en la justícia d’un altre Estat, ja que en aquest cas s’estaria interferint en la separació de poders. En aquest sentit, el lletrat Francesc Badia, que també va ser degà del Col·legi d’Advocats, coincideix a afirmar que el Govern no podia haver jugat un paper més actiu per tal de “protegir” Besolí i creu que “tot el que es podia fer s’ha fet”. L’advocat apunta que aquest cas posa de manifest que “la justícia és humana i també comet errors”, motiu pel qual considera que “s’ha de ser més restrictiu” a l’hora d’aplicar la presó preventiva. De fet, Badia assenyala que a Andorra també “es fa un ús excessiu” d’aquesta mesura i destaca que és un problema habitual tot i que els casos no tinguin el mateix impacte mediàtic que el de Besolí i Rosell.
Ara, dos dies després de l’absolució dels acusats de la causa, la fiscalia espanyola ha decidit recórrer contra la sentència de l’Audiència Nacional. Segons asseguren mitjans espanyols, el ministeri fiscal veu “raonable” el recurs i fonts internes expliquen que la sentència reconeix en primer lloc la legitimitat del fiscal per perseguir aquest delicte de blanqueig de capitals, encara que després fa una interpretació dels indicis i de les proves amb la qual no estan conformes.