Reportatge
Dues Meri a Moçambic
A finals de març aterrava a Moçambic un equip de 71 persones amb l’objectiu de donar atenció sanitària d’emergència als damnificats pel cicló Idai. Eren els ‘armilles vermelles’ del projecte espanyol Start, entre els quals la ginecòloga del país Meritxell Lorente.
Dues Meri a Moçambic
El naixement de Carmelo a Moçambic va ser un esdeveniment que va celebrar també el president espanyol, Pedro Sánchez, via Twitter. Era el primer nadó que naixia a l’hospital de campanya instal·lat a Dondo, Moçambic, per l’equip del projecte Start, una iniciativa de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament que compta amb el suport de l’OMS i la UE i que té com a objectiu dur ajut sanitari d’emergència en zones afectades per catàstrofes naturals. El projecte s’estrenava i entre els integrants hi havia la ginecòloga andorrana Meritxell Lorente. Ella i un company van ser els professionals que van assistir aquell part i Carmelo, el bebè, es diu així en homenatge a la pediatra de l’equip. Aquell mateix dia va néixer una nena que es diu Meri. “Tinc dos Meritxells a Moçambic, és la manera que tenen d’agrair-t’ho. I no és per educació, és de tot cor”, explica Lorente ja des de la Rioja, on treballa. El seu paper era assistir situacions delicades. “Ens arribaven casos que jo encara em demano com podien aguantar aquelles persones en situacions tan límit durant dies. La seva fortalesa és al·lucinant, els posaves una mica de sang i d’antibiòtic i a les 24 hores ja et demanaven poder tornar a casa”.
Lorente es preparava per a aquest viatge des de feia un parell d’anys quan va iniciar la formació per enrolar-s’hi. Abans havia respost a la crida que demanava professional sanitari que treballés a Espanya i amb experiència en cooperació. La primera expedició de l’Start va sortir de la base de Torrejón de Ardoz divendres 29 de març amb 71 professionals (sanitaris i també bombers) i un parell d’avions amb el material necessari per a donar assistència mèdica bàsica i especialitzada i també quirúrgica. Van aterrar a Maputo, la capital, dissabte i van continuar viatge fins a Dondo per substituir l’hospital de referència, el de Beira, que havia quedat destrossat pel cicló Idai. “No hi havia lloc on enviar les persones que necessitaven assistència quirúrgica i mèdica especialitzada i, si els atenien a Beira, era amb unes condicions una mica límit”, relata la metgessa. Un cop a Dondo, l’endemà arrencava la feina: muntar l’hospital. El dimecres següent obrien la zona d’hospitalització i urgències i el dijous inauguraven el quiròfan amb una primera cesària urgent, salvant la vida a Carmelo i la seva mare. “És dur perquè treballes a 45 graus, les 24 hores perquè dorms a estones, ja que no saps quan pot arribar una urgència. Però és una motivació constant”, apunta. Diu que allà “m’he tornat a enamorar de la meva especialitat”, enfrontant-se a la duresa d’una realitat on la mortalitat neonatal i infantil és tristament freqüent. “Els hi demanaves que si volien que fos nen o nena i no contestaven, potser fins que passa un mes o dos no li posen nom al nadó perquè tenen molt assumit que es pot morir durant els primers dies, mesos o anys de vida”, explica la metgessa. A més, els professionals s’han hagut d’enfrontar a la realitat de l’expansió del vih o la violència envers la dona: “dos de cada set pacients que teníem eren vih i hepatitis positiu i una de les creences és que la manera de curar el vih era violant una dona verge. Són coses dures de pair”.
Moçambic no és la primera experiència de Lorente en cooperació. Va estar a Caracas quan encara estudiava i en un camp de refugiats sirians a Grècia. I és la secretaria d’una ONG que atén dones refugiades a Lesbos en el control de l’embaràs, l’atenció ginecològica o per situacions de violència de gènere. Amb 31 anys té clar que seguirà implicada en projectes solidaris mentre es readapta a la rutina després d’una experiència que marca: “tinc la sensació que el teu cos torna al primer món en avió però el teu cap fa el camí de tornada a peu”.