El foc de les falles aplega cinc mil persones al Parc Central

La cremà és impressionant”. El president de l’associació Fallers pel Món, José Enrique Amores, resumia així, amb poques paraules però sens dubte dites amb tot el sentiment i els ulls vidriosos, l’acte final de les falles. Foc, foc i més foc. Així de simple i així d’emocionant per a les més de 5.000 persones que van omplir ahir pels volts de les 20.30 hores l’aparcament del Parc Central per veure cremar la Falla l’Estoreta i la Falla Gran, que incloïa elements com el Tamarro, el pont romànic de la Margineda o l’escultura del rellotge de Dalí. “Això és un sentiment, és difícil d’explicar amb paraules perquè nosaltres ho vivim moltíssim i ho portem a dins”, va afirmar el David, procedent de Carcaixent, tot just abans de l’inici de la cremà.

Una cremà que, precedida per la música de la xaranga i petits castells de focs artificials, va deixar amb la boca oberta els andorrans que s’hi van apropar a presenciar el gran espectacle de la terreta. És el cas del Rogelio, veí de la capital i “amant de les falles”, però “sempre per la tele”. “M’agrada molt també l’ambient perquè els valencians són molt més animats que nosaltres, potser és que aquí fa molt de fred”, va bromejar. En aquest mateix sentit es va expressar la Montse, també d’Andorra la Vella, si bé ella s’autodefinia com a “veterana” en això de veure les falles. “Sí, sí a nosaltres ens agrada molt i ja hem anat dues o tres vegades a València”, va aclarir, i va precisar que “això no és el mateix”. “Allà és molt més gran, però ja ens està bé poder veure un espectacle com aquest tan a prop de casa”, va acabar. Però, i què significa la cremà per als fallers? “Per a nosaltres significa cremar el que és dolent i tenir un bon inici”, va assenyalar l’Edgar, de la Falla Sant Joan d’Alzira. En qualsevol cas, amb els ninots ja cremats, va ser el moment de les selfies i de les abraçades entre companys de colla. S’havia acabat la cremà i per a molts començava una altra festa. A la carpa del mateix pàrquing central la reina va ser la cassalla, les omnipresents xarangues i aquesta alegria que ja ha deixat empremta al Principat.