Els diners a BPA dels suborns al Perú eren d'Alan García
El testaferro del compte confirma que li anava entregant els dòlars en efectiu
Els diners a BPA dels suborns al Perú eren d'Alan García
Miguel Atala va revelar que els 1,3 milions de dòlars que, entre el 2007 i 2008, va rebre de la constructora Odebrecht en un compte de la societat offshore Ammarin Investment a Banca Privada d’Andorra pertanyien en realitat a l’expresident Alan García. Aquests diners els va anar entregant entre el 2010 i el 2018 en efectiu, en paquets de 20.000 a 30.000 dòlars, a l’expresident García. Les entregues es van fer al Palau de Govern, a la casa de Las Casuarinas i Miraflores. La fiscalia sospita que els diners que va rebre Atala, més els fons que també va rebre en efectiu Luis Nava Guibert, que sumen 4.084.184,62 dòlars, eren íntegrament per a l’expresident Alan García. Miguel Atala va explicar que el 2007 el seu amic Luis Nava Guibert li va demanar ser l’apoderat d’una empresa offshore per rebre uns diners d’una empresa privada no vinculada a l’Estat. Atala va suposar que es tractava de cobrar per una assessoria i que per la seva relació amb el president García no hi volia aparèixer.
Posteriorment va rebre la visita de Jorge Barata, que el va posar en contacte amb Francesc Xavier Pérez, de Banca Privada d’Andorra. El 13 de setembre del 2007, l’estudi d’advocats Soberón i Associats constitueix la societat off-shore Ammarin Investment, a través de la qual, el 16 d’octubre d’aquell mateix any, s’obre el compte a Andorra. Jorge Barata es va coordinar amb la divisió d’operacions estructurades (el departament de suborns de la constructora brasilera Odebrecht) perquè fessin els pagaments. Els diners s’envien des de la societat que Odebrecht utilitzava fonamentalment per pagar els suborns a BPA: Klienfeld Service Limited. Les entregues es codifiquen amb el nom de Rambler.
En el compte d’Ammarin Investment a BPA es van realitzar cinc dipòsits. L’1 de novembre del 2007 per 300.000 dòlars. El 20 de novembre d’aquell mateix any, per 300.000 més. L’11 de desembre, per 250.000. El 23 de gener del 2008, per 200.000 i, finalment, el 19 de gener del 2008, per 262.000 dòlars. Un total d’1.312.000 dòlars. Miguel Atala diu que no li van tornar a parlar del compte fins al 18 de setembre del 2008 a Sao Paulo. El dia anterior, el 17 de setembre, havia viatjat a aquella ciutat com a part d’una comitiva d’empresaris peruans a una trobada a la Federació d’Industrials de l’Estat de Sao Paulo (Fiesp). En l’esdeveniment participaven el president Alan García Pérez i el president brasiler, Luiz Lula da Silva, al costat d’empresaris brasilers i peruans. Atala va manifestar que en aquell context se li va acostar Luis Nava i li va explicar que els diners que s’havien dipositat en el compte d’Ammarin Investment eren d’Alan García.
Després de la reunió a Sao Paulo, el compte torna a quedar sense moviment. Ningú li torna a preguntar pel compte ni els fons dipositats. A mitjan 2010, el llavors president Alan García el va trucar per telèfon i el va citar al Palau de Govern. Alan García li va dir que els diners dipositats en el compte del banc d’Andorra a nom de l’offshore Ammarin Investment eren seus i li demanava que li fes lliurament dels fons de forma progressiva.