Pintat prioritza Sant Julià

Josep Pintat ha defugit premeditadament qualsevol protagonisme des del mateix moment que es van conèixer els resultats de les eleccions generals del 7 d’abril. Tot i que els quatre consellers que va obtenir la força que liderava, terceravia, podien ser clau per formar majories en tots els escenaris possibles en un Consell molt fragmentat. Encara que el més plausible era donar suport a un Govern liderat per DA, que amb onze consellers s’asseguraria una còmoda posició a la cambra. Ni cap càrrec a Sindicatura, ni encara menys cap tipus de coalició amb qualsevol de la resta de forces polítiques del Consell. Pintat està convençut que les eleccions de l’abril no es tanquen fins al desembre, quan hi ha convocades les comunals. I aquesta és la raó gairebé única que explica el posicionament de perfil baix que està mantenint des de l’inici de la nova legislatura. La seva prioritat, segons les fonts consultades, no és altra que recuperar el control del comú de Sant Julià que va perdre UL (Unió Laurediana) contra tot pronòstic fa quatre anys davant l’agrupació de Laurèdia en Comú. Per aconseguir l’objectiu està supeditant tota l’estratègia postelectoral de terceravia, que consisteix a refredar sistemàticament les possibilitat de diàleg, per arribar immaculats a la cita de final d’any i que la força que lidera es faci de nou amb el consolat de la parròquia.

Un feu irrenunciable

La derrota que va patir el candidat d’UL les comunals passades davant de la coalició liderada per Josep Vila encara cou quatre anys després. Guanyar elecció rere elecció va portar Pintat a considerar Sant Julià un feu inexpugnable i el sòlid fonament del seu poder polític a l’hora de projectar-se en l’àmbit nacional. Però perdre el comú va sembrar dubtes sobre la seva base de votants. Dubtes que es van esvair del tot després del 7 d’abril. El resultat que terceravia hauria obtingut a les eleccions generals sense Sant Julià l’haurien condemnat a una alternativa gairebé fallida. No només pels dos consellers de la llista parroquial que es van fer clarament amb la victòria (gairebé el 45% dels sufragis), sinó també pels vots que va aportar a la candidatura nacional (pràcticament la meitat del total obtinguts a tot el país). Terceravia és a hores d’ara poc més que una força territorial i Pintat ho sap. Per això, segons les mateixes fonts, necessita imperiosament referendar i consolidar el seu poder a la parròquia, i això passa inevitablement per tornar a guanyar unes eleccions comunals.

Ara bé, el fet que falti més de mig any per a la cita electoral pot dificultar la seva voluntat de continuar al marge de la primera línia de la política nacional més enllà de mantenir una fèrria oposició a l’acostament a Europa, que ha estat gairebé l’únic leitmotiv de la campanya electoral de terceravia. No posicionar-se o tenir conductes ambivalents davant els reptes que té plantejats Andorra perquè no pugui ser interpretat com un acostament a cap força política (cal recordar que Laurèdia en Comú és la suma de tots contra Unió Laurediana) li pot costar de justificar. No la presumible sessió d’investidura de Xavier Espot com a cap de Govern: abstenint-se amb l’argument de garantir l’estabilitat institucional, problema resolt.

Comptes pendents

L’encert de l’estratègia de Pintat per reforçar el seu poder polític i alhora consolidar terceravia dependrà en gran manera que UL guanyi les comunals a Sant Julià. En cas contrari, el projecte personal que lidera quedaria en entredit, tot i que la debilitat de DA amb només onze consellers si ha de governar en solitari i les possibilitats de geometria variable que permet la composició del Consell encara li deixarien força marge de maniobra. Hores d’ara és una incògnita saber com l’administraria. Del que no hi ha dubte, segons les fonts consultades, és que les possibilitats d’entesa amb Jordi Gallardo i Carles Naudi són inexistents. Al primer no li perdona ni el fons ni la forma de les maniobres que va dur a terme per descavalcar-lo com a líder de la formació liberal i al segon, que no s’afegís al projecte de terceravia amb CC al darrere, amb la qual cosa el seu resultat s’hauria disparat com a mínim fins als set consellers. Els liberals no ho tenen fàcil per evitar la irrellevància en la nova legislatura. CC tampoc, que encara deu lamentar no haver imitat Pintat; a partir de ser fort en un parròquia i bastir una llista nacional. Ara podrien ser ells els decisius.