societat i religió
Resignació davant la caiguda dels casaments per l'Església
Els mossens ho atribueixen al “trencament generacional”, a la pèrdua de la religió i a les núpcies als llocs d’origen
Resignació davant la caiguda dels casaments per l'Església
Els mossens del país es mostren resignats a la caiguda dels matrimonis per l’església que mostra l’informe del departament d’Estadística sobre la població del 2018 en el qual revela que només es van oficiar per aquesta institució 32 casaments (n’hi va haver 293), pels 46 del 2017. “És una conseqüència de l’ambient social que hi ha al voltant de l’església. Si cau la religió entre la població, es trasllada a la resta de sagraments, com l’assistència a missa, les bodes i als batejos. Avui dia és una realitat que ja no es fan els mateixos que abans”, afirma l’arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries. Des de Canillo, Mossèn Ramon apunta al “trencament generacional” com a resposta a la qüestió i afirma que les tradicions dels avis ja no les segueixen ni els fills ni els nets. “Jo ho atribueixo una mica al trencament generacional, perquè per exemple, quan fem un concert de cambra, només venen cinc o sis joves. Crec que els vincles familiars s’han trencat igual com passa amb la família tradicional”.
Els residents que més vegades van escollir l’església per casar-se van ser els lauredians i des d’allà, mossèn Pepe Chisvert explica que el fet de passar per la vicaria “va a modes” i que no sempre es mantenen les xifres de l’any anterior. “Això va com va i depèn molt de la població i de les seves creences però en general, a Sant Julià els matrimonis canònics es mantenen i crec que va una mica per modes”, declara. La doctora en geografia Maria Jesús Lluelles comparteix part de l’explicació però afegeix un altre element, l’activitat econòmica. “El poder d’influència de l’església és cada vegada menor i la societat andor-rana és igual que la dels països que ens envolten. A més, l’activitat econòmica és qui ens marca el nostre comportament cultural i certes pràctiques i tradicions van en contra d’això”.
Sí que es fan bodes a canillo
Una dada curiosa de l’informe d’Estadística era que no s’havia celebrat cap boda de residents a Canillo, la parròquia on hi ha el Santuari de Nostra Senyora de Meritxell, un dels llocs més típics per casar-se. Mossèn Ramon explica que entre el Santuari i l’església de Sant Joan de Caselles es van oficiar una vintena de bodes però que moltes eren de persones de Catalunya i d’Espanya que volien celebrar les núpcies allà. La xifra és inferior a les que es registren a l’altre gran santuari del país, el de Canòlich, segons comenta mossèn Pepe. “Una cosa és l’ofici de la boda i l’altra la tramitació al registre civil i avui en fem més que a Meritxell, altra cosa és que després les núpcies s’oficiïn en un altre lloc”, opina i afegeix que és optimista de cara al futur. “Per agenda ja tinc tots els mesos de juny, juliol i agost plens de bodes. Som una de les parròquies més tradicionals i amb la nova església de Sant Julià que estrenem per Canòlich, estic segur que es tornaran a posar de moda”. Mossèn Ramon Sàrries també s’apunta a la teoria de les bodes a fora. “Molts catòlics es casen a Galícia, Portugal o d’allà on siguin i això vol dir que malgrat que viuen aquí, mantenen vincles molt forts amb el lloc d’origen”.
Finalment, Lluelles recorda que fins fa uns anys, el canònic és l’únic matrimoni que existia. “Abans es casaven més i ara predominen les parelles de fet. A més, la majoria dels que es casen ho fan pel civil i abans no existia. L’església feia de registre civil però ara ja no”, sentencia.
LA XIFRA '9'
BODES HOMOSEXUALS. La xifra de parelles del mateix sexe que es casa ha augmentat respecte al 2017, quan només se’n van celebrar 6. Aquests nou matrimonis recuperen les dades del 2016 i 2015, primer any des que es va aprovar la seva unió civil, quan se’n van oficiar 9 i 10 respectivament. La resta de matrimonis civils van ser 252, 14 menys que el 2017.