DA i els liberals negocien el programa comú i ministeris

Les negociacions per formar una coalició de Govern entre demòcrates i liberals han fet un pas més que gairebé és definitiu si no hi ha un gir inesperat d’última hora. Xavier Espot i Jordi Gallardo es van reunir ahir al matí després que el líder liberal assolís dimarts a la nit el vistiplau del partit per negociar un pacte que inclou l’opció d’entrar a formar part d’un Govern de coalició. DA i L’A ja han entrat a la fase d’establir quin hauria de ser el full de ruta i els objectius polítics del futur Govern i quins càrrecs passarien a ser ocupats pels liberals. La comissió està formada, per la banda demòcrata, per Sílvia Calvó i Èric Jover (dos dels futurs ministres dins del nucli dur de persones de confiança d’Espot), i per la banda liberal seran Ferran Costa i Judith Pallarés, que formen part del cercle de confiança de Gallardo.

El líder liberal va superar dimarts a la nit la prova de foc per poder negociar el pacte, tot i que jugava amb avantatge. Tal com van entrar a la reunió, una executiva ampliada a altres càrrecs i presidents de comitès, els membres liberals es van assabentar que la trobada tenia caràcter consultiu i que seria l’executiva (controlada totalment per Gallardo des que va defenestrar Pintat del lideratge) qui prendria la decisió. La majoria, segons diferents fonts del partit, va ser favorable a negociar atès que són conscients que el partit no té gaires opcions. Amb un 12% dels vots queda fora de poder lluitar per cap comú ni de ser el principal partit de l’oposició. Les possibilitats es veuen entre quedar com un afegit al PS i possiblement anar a la desaparició o entrar a Govern i amb les possibilitats que dona l’accés al poder i els càrrecs intentar fer créixer el partit.

Veus discrepants

Una part dels liberals no veu bé que un mes després d’anar del bracet dels socialdemòcrates es pacti amb DA per la imatge de jaqueterisme que quedarà entre la població. S’entén que només una minoria voldria allargar l’acord amb Pere López, però també hi ha veus que apunten que el camí passa per tornar a fusionar-se amb Josep Pintat. En aquest cas el preu a pagar seria que Gallardo i Costa haurien de deixar pas a altra gent per presidir la formació i ells dedicar-se al Consell.

La negociació entre els demòcrates i els liberals està causant un terratrèmol entre els socialdemòcrates, segons fonts de la formació. El fet que vots socialdemòcrates, pel pacte amb els liberals a les territorials, acabin servint per investir Espot enerva una part del partit. Es qüestiona si els resultats no haurien estat millors sense els liberals, ja que com a mínim es tindrien els mateixos consellers i possiblement un percentatge més alt a la nacional amb la desaparició del peatge del pacte antinatural. Es veu els liberals com uns traïdors i es posa en dubte, segons aquestes fonts, qui ha sortit realment guanyant amb la fórmula de d’Acord per a les territorials.

El Govern de coalició entre DA i L’A té una penúltima ocasió de descarrilar si avui Josep Pintat canvia pel que fa a la línia mantinguda fins ara de no voler participar en res. El lauredià es reunirà avui amb Xavier Espot en l’última opció de provar un possible acord.

APUNT AMB RICARD POY

Pintat salva Gallardo L’ascens de Jordi Gallardo al lideratge liberal va arribar després de jugar-se-la a Josep Pintat. El preu va ser trencar el partit i a les eleccions els resultats han estat contundents. Només un 12% dels sufragis i la constatació que no tenen cap opció a les comunals (tant el PS com DA els duplica, triplica o quadruplica). Tornar a fer de crossa dels socialdemòcrates molt possiblement seria la fi. Gallardo, però, està sent hàbil. Quan se’l donava per mig mort ha sabut ressorgir. Entrar a Govern li dona la posició per reconstruir un partit que si es queda com a oposició intranscendent amb quatre consellers no arriba viu al 2023. Gallardo triomfarà gràcies, ironies del destí, a Josep Pintat, que en el cas de ceguesa política temporal més gran de la història andorrana és a punt d’immolar-se. Terceravia no pot fer llistes per a cap comú, excepte a Sant Julià de Lòria. Unió Laurediana s’endurà la parroquial sense despentinar-se, però es constatarà que el projecte nacional és mort. Pintat i els massanencs que se l’han jugat per ell no poden hibernar el partit fins a les generals. Com a oposició sense pes, és utòpic fer créixer una formació que fora de Sant Julià i la Massana (on hi ha tres partits per davant) és extraparlamentària. Sembla que ningú no té prou ascendent sobre Pintat per fer-li veure que actua com un capità paralitzat davant d’un iceberg. La barqueta liberal, que feia aigües per tot arreu, aprofitarà el remolí de l’enfonsament per arribar a bon port. És estrany en un home analític que volia estabilitat, però potser té un pla secret magistral. I no el veig.