Seguretat social
Rascagneres reclama accions per les pensions
El president de la CASS insisteix que el sistema “a mitjà termini” no és sostenible i que o s’actua o no es podran pagar les prestacions
Jean Michel Rascagneres va insistir ahir en la necessitat que es prenguin mesures per garantir el futur de les pensions: “El que és imprescindible és prendre decisions, el consell [d’administració] demana que es prenguin les mesures adients per a la sostenibilitat del sistema.” Ho va fer en el marc d’una roda de premsa en què precisament es va fer balanç de l’estat de les reserves, a banda de presentar els números (que ja havien estat avançats) de les branques general i de jubilació. Uns números que constaten que després del cop de la crisi creix el nombre de cotitzants i per tant els ingressos, però que igualment ho fa el nombre de pensionistes (un 3,3% respecte del 2017, un 35% els últims deu anys) i, per tant, el cost que suposen les prestacions.
“Aquest sistema a mitjà termini, set, vuit, nou o deu anys no és sostenible. S’han de prendre mesures i no esperar a l’últim moment perquè si no seran molt més dràstiques”, va insistir Rascagneres, que va recordar que l’actual consell d’administració ja va presentar una desena de propostes, entre les quals augmentar les cotitzacions o incrementar l’edat de jubilació. El president de la CASS entén que s’aposti per un pacte d’Estat atès que es plantegen mesures que “tenen un cost social i polític”, i el seu antecessor en el càrrec i actual responsable de fons de reserva de la jubilació, Josep Delgado, va aplaudir que ja hi hagi una consciència general del problema, tot recordant que fa vuit anys “es negava”.
El fons de reserva
Delgado va presentar el balanç de l’exercici del 2018 del fons de reserva, que va patir les turbulències borsàries del darrer trimestre de l’any. A 31 de desembre el fons tancava amb 1.243 milions d’euros, davant els 1.246 d’un any abans. Un saldo negatiu de 3,8 milions després de sumar els 46,2 milions de les aportacions de la CASS fruit de les cotitzacions, però que Delgado va precisar que ja s’ha recuperat atès que la borsa va tancar en negatiu però va arrencar l’any en positiu. La rendibilitat dels actius financers va tancar l’exercici amb un -4,12% i a final del mes d’abril passat era d’un 6,13% positiu. En tot cas, va afirmar que “no ens hem de posar ni tristos ni histèrics [pels números de l’acabament de l’any], ni ara ens hem de posar medalles. Els mercats funcionen així”, i va dir que cal acostumar-se a la volatilitat. S’han patit les turbulències de la borsa però també la situació de la renda fixa, on és pràcticament impossible tenir rendibilitat. I Delgado va recordar que, per llei, és on han d’estar més de la meitat dels diners (l’any passat, un 56,2%). Amb tot, el màxim responsable del fons de reserva va assenyalar que s’ha complert l’objectiu que marca la llei, i que la rendibilitat segueix per sobre de la inflació. Els últims deu anys ha estat del 2,54% davant d’una mitjana de l’IPC del 0,78%, i els últims 5 ja s’ha reduït a l’1,02% davant una inflació del 0,53%. Sobre la gestió del fons, el responsable també va destacar que els costos bancaris s’han reduït en un milió des del 2015 fruit de la negociació amb les entitats, i també que els propis tècnics del fons són un gestor més. Ara representen un 0,25% del total.
El futur
El 2018 l’aportació que la CASS ha fet al fons de reserva ha estat de 46,2 milions, una xifra fruit dels ingressos en cotitzacions que no s’han d’invertir en pensions i que la directora de la parapública, Joaquima Sol, va explicar que “l’anem reduint cada any” perquè augmenten més els pensionistes i la despesa en pensions que no pas la població activa i les corresponents cotitzacions. La CASS ha encomanat un nou estudi actuarial donant compliment al que els obliga la legislació de fer-ne periòdicament. Novament el duran a terme experts francesos i està previst que l’acabin a final d’any.
37.000 ASSEGURATS JA TENEN METGE REFERENT
La CASS s’enfronta aquest any a la implantació plena de la via integrada, que és part fonamental de la reforma sanitària. A partir del setembre entraran en vigor els diferents copagaments en funció de si l’assegurat usa o no el metge referent i, per tant, usa o no la via integrada. De moment, la CASS està prou satisfeta amb el que ja s’ha posat en marxa, que els assegurats tinguin un metge de capçalera referent. I és que la tria ja l’han fet 37.000 pacients. Un dels objectius de la reforma és fer més sostenible la branca general de la CASS, la sanitària, que va tancar el 2018 amb un dèficit d’uns 30 milions. La despesa en prestacions sanitàries va créixer un 5,1%, fins prop dels 96 milions. Un altre canvi legislatiu que entrarà en vigor al setembre és el canvi en la cotització dels autònoms, que tindrà en compte la xifra de negoci. Una de les qüestions que es volen potenciar és que la relació entre el treballador per compte propi i la parapública es pugui fer per via telemàtica i per aquest motiu (i també perquè es vol fer una CASS que aposti molt més pel tràmit electrònic) es treballa en una nova web. Per millorar l’atenció a l’usuari també es remodelarà el servei físic de tràmits.