Política
Bona part de l'entorn de DA critica l'acord amb Liberals
Els càrrecs electes i gent de la primera línia consideren l’acord un mal menor, i la sensació entre el gruix de l’entorn va des del desencís fins a la indignació
Bona part de l'entorn de DA critica el pacte amb Liberals
El novembre de l’any passat s’arribava al zenit de la disputa entre els demòcrates i els liberals quan en una intervenció conjunta de Jordi Cinca, Toni Martí i Xavier Espot van acusar Jordi Gallardo de ser “l’altaveu dels Cierco”, “malmetre la imatge d’Andorra” i portar al Consell les difamacions emeses des de l’entorn de BPA “amb impunitat”. I literalment Espot va etzibar a Gallardo que “si cada cop que aquesta legislatura hi ha hagut un rumor, un article tergiversat o difamatori haguéssim de posar una querella, li puc garantir que les nostres arques personals i de l’Estat ja estarien arruïnades”. Fets com aquest estan provocant una divisió entre els demòcrates. Els càrrecs electes i els que estan en primera línia política entenen que no hi havia cap altra alternativa per garantir la governabilitat. La major part de l’entorn, però, es mou, segons múltiples fonts que ahir es lamentaven, entre la desil·lusió, la indignació i fins i tot l’estupor. Entenen que s’ha premiat amb quatre ministeris un grup polític que es va dedicar tota la legislatura a intentar malmetre la imatge del Govern, de les institucions, del sistema financer i d’Andorra en general.
La major part de l’entorn demòcrata, en què hi ha gairebé tots els càrrecs i polítics del moviment inicial el 2011, preferien haver governat en solitari i acabar guanyant la confiança de Josep Pintat. O, en cas contrari, governar fins que el bloqueig de la resta obligués a fer eleccions i esperar que les urnes castiguessin els bloquejadors. El consens amb el qual Xavier Espot va ser designat per encapçalar el projecte ja viu la primera esquerda.
L’escaldenc serà investit avui com a setè cap de Govern de la història d’Andorra, el sisè postconstitucional. Abans de la Carta Magna només ho havien estat Òscar Ribas i Josep Pintat, mentre que a posteriori Ribas va repetir i el van succeir Marc Forné, Albert Pintat, Jaume Bartumeu i Toni Martí. Xavier Espot comptarà amb disset vots a favor gràcies al pacte per a un Govern tripartit que suma els onze consellers demòcrates, els quatre liberals i els dos de Ciutadans Compromesos.
La preparació del gabinet executiu continua i Sílvia Calvó, després d’una tensa reunió en el comitè escaldenc, ha quedat fora del futur Govern, en què tampoc hi seria, de moment, Jordi Torres Falcó. El partit majoritari té només dos ministres decidits (Benazet a Salut i Jover a Educació) i faltarien Exteriors, Finances, Ordenament Territorial, Agricultura i Medi Ambient, i Cultura i Esports. Els liberals tenen Gallardo al capdavant de Presidència i Economia. Pel que fa a la resta intentaran que Judith Pallarés assumeixi Afers Socials i s’havia especulat amb la possibilitat de proposar Juli Minoves, però segons les fonts consultades l’enrenou ha estat tan gran que l’operació s’ha aturat. El ministeri de Justícia i Interior serà per a Josep Maria Rossell, el número tres de Ciutadans Compromesos els darrers comicis.
L’objectiu és tancar els noms al més aviat possible. Fins ahir el tema s’havia mogut poc fins tancar quins eren els ministeris que tocaven a cadascun dels tres partits implicats.