Debat d'investidura
Com un funeral
El debat d’investidura va deixar diversos moments interessants, com els canvis de Pere López del discurs escrit al que va llegir o les justificacions d’Espot al pacte amb els liberals. Preocupant la idea de López d’usar els fons de reserva de FEDA i Andorra Telecom.
Com un funeral
El debat d’investidura va aixecar tan poca atenció que durant el discurs de Xavier Espot hi havia quatre espectadors (el seu pare, l’ambaixador espanyol, l’ajudant de l’ambaixador i un anònim) i l’assistència va baixar a dos quan va ser el torn de Pere López. Disset comunicadors o gent de partit per gairebé cap aficionat de cap dels dos candidats. L’estranya mania de no poder aplaudir els discursos va ser ahir més simptomàtica que mai. Cap alegria per cap banda. Cap mostra de suport. Semblava un funeral. Ni tan sols el més mínim comentari des de la bancada opositora a qui fa el discurs.
En pocs moments algú va aixecar el cap en escoltar alguna frase impactant. Per exemple quan López va autoqualificar el grup parlamentari socialdemòcrata com a GPS. Algú va comentar (després de la sessió) que devia ser una nova compra després d’haver perdut el rumb amb els liberals. Xavier Espot també va aconseguir cridar l’atenció quan va fer seva la proposta liberal de fer un transport per cable. L’allargada ombra de Marc Forné va planar per la sala i les cares d’alguns consellers es preguntaven si allò era un brindis al sol fruit de les concessions d’una negociació o si el futur cap de Govern ho estava dient seriosament.
En tres hores (una i mitja per cap) de discursos hi va haver més temps per a badalls que per apuntar temes interessants. López també va tenir el seu moment d’atenció, quan va indicar que per culpa dels demòcrates “ser treballador públic [funcionari] és gairebé motiu de vergonya”. En aquest cas a gairebé totes les bancades n’hi havia algun i l’afirmació semblava que no va acabar de fer consens. Quan Espot va fer referència que es demanarà als bancs que posin al mercat de lloguer els pisos buits només faltava que entrés a la sala Bill Murray per reviure un nou Dia de la marmota. D’aquí a quatre mesos el ministre que estigui al càrrec d’habitatge ho tornarà a dir. No servirà de res, però sempre queda bé.
El més preocupant, però, va arribar amb Pere López i els fons de FEDA i Andorra Telecom. El candidat socialdemòcrata no només vol utilitzar la gran part dels beneficis per a temes socials (el Govern de Martí directament se’ls va quedar per reduir dèficit), sinó que va parlar de la possibilitat d’agafar els fons de reserva de les parapúbliques. Aquí ja es va entrar en temes sagrats perquè la voracitat de la despesa pública no pot passar línies vermelles i els fons de reserva (també els de la CASS) han de ser intocables.