Xavier Espot aposta pel transport públic per cable

El debat d’investidura ha arribat després d’un mes de saturació i on les cares i les actituds que es van veure ahir mostraven que és difícil trobar algú content. Pel que fa a contingut, el que més va sorprendre va ser que Xavier Espot, que avui serà investit amb disset consellers, va obrir la porta a la creació d’un transport públic amb cable. No va donar més detalls i per tant no va aclarir si es tractaria d’una espècie de metro aeri, com va proposar Marc Forné en els noranta, o un tipus de telecabina amb aturades. És possible que avui doni més detalls del projecte més impactant, i que Liberals duien al programa.

Tant Xavier Espot com Pere López van fer bons discursos, farcits de propostes, al temps que un justificava el pacte amb els liberals i l’altre carregava contra l’herència dels vuit anys dels demòcrates. Els demòcrates estan incòmodes perquè han acabat tancant un pacte obligats per les necessitats i que gairebé cap d’ells volia. Per als liberals tampoc era l’escenari somiat i han d’aguantar constants retrets interns i externs. Els titllen de venuts per pactar amb DA quan la meitat dels seus consellers els tenen gràcies a una majoria de vots del PS. Els socialdemòcrates perquè se senten traïts pels liberals. Ciutadans Compromesos perquè havien de ser la companya desitjada i ara són els que menys pesen del trio. I Josep Pintat perquè està fart dels articles de premsa en què s’opina que s’ha equivocat greument alienant-se de tot i portant DA a pactar amb Liberals.

En els discursos d’investidura, Espot va estendre la mà a totes les formacions per a un triple pacte d’Estat per a la Unió Europea, la sanitat i les pensions. Va ser molt clar en la qüestió impositiva i va anunciar que s’apujaran les cotitzacions per a pensions i que l’augment (és previsible que sigui d’un 2%) el pagaran a mitges l’empresari i el treballador. Però no s’incrementarà cap altre impost i fins i tot preveu introduir deduccions. Respecte a l’acord d’associació es continuarà negociant, però en paral·lel es farà un estudi sobre quins són els avantatges i quins els inconvenients.

El líder demòcrata aposta per crear un fons immobiliari publicoprivat per a la construcció i rehabilitació d’habitatges. Els pisos sorgits del fons es posarien al mercat de lloguer per augmentar l’oferta i rebaixar els preus de mercat. Al mateix temps, es demanarà (per enèsima vegada) que els bancs posin en el mercat els pisos buits. En l’àmbit social, va destacar la reiteració de la promesa electoral d’un servei d’acompanyament a les dones que vulguin avortar (a fora) i canvis a la Llei de nacionalitat perquè els residents que estan un temps a fora no tornin a començar de zero en l’acumulació d’anys o que els fills dels andorrans nascuts a fora puguin nacionalitzar-se. També va oferir un museu nacional sobre la identitat andorrana. Pel que fa al salari mínim defensa que ha d’arribar als 1.200 euros, però de forma progressiva.

López, centrat en el tema social

Pere López va fer un discurs molt centrat en els temes socials i amb una clara vocació de fidelitzar el vot funcionarial, on va demanar un salari mínim de 1.200 euros immediat. Va fer un especial èmfasi en el tema de l’habitatge amb la proposta de construir entre 150 i 200 pisos socials per oferir lloguers a preus assequibles. La mesura més impactant, però, va ser la de fer que les pròrrogues dels lloguers siguin igual de llargues que el contracte original. Això suposaria que quan acaba el contracte inicial de cinc anys la renovació hauria de ser de cinc més. I va defensar la doble nacionalitat.

Dins de la línia de mesures d’impacte social va instar a instaurar el matrimoni homosexual en les mateixes condicions que l’heterosexual, en l’àmbit civil, i anomenar-lo casament. Va demanar la despenalització de l’avortament per acabar amb una situació de“misogínia” i “medieval”. El més innovador va ser la proposta perquè hi hagi una cerimònia civil per a difunts que no inclogui elements religiosos. Els principals beneficiaris del discurs, però, van ser els funcionaris. Va demanar, tot i que sense aclarir si era només per a policies o per a tots, més contractacions, millors sous i menys sancions.