El nou executiu
Un mandat per “apropar-se” a la ciutadania
Xavier Espot assegura que “un dels grans reptes de la legislatura” és obrir les institucions
Xavier Espot va jurar ahir el càrrec de cap de Govern davant la Constitució en la tradicional sessió parlamentària a l’hemicicle de Casa de la Vall. En el seu primer discurs com a nou líder de l’executiu, Espot va assegurar que “un dels grans objectius de la legislatura” és “apropar-se” a la ciutadania i fer que les “institucions siguin més obertes a la seva participació”. “A Andorra i arreu les persones demanen una millor representativitat i unes societats més inclusives”, va justificar. Per aconseguir aquest canvi, el cap de Govern va apuntar que no s’ha de renunciar a la tradició de democràcia representativa, sinó que “significa fer-la encara més representativa perquè el vincle de confiança que ens uneix amb els ciutadans sigui encara més fort”. De fet, el parlament també va servir perquè Xavier Espot recordés que la ciutadania es va expressar “de manera plural” a les eleccions del 7 d’abril passat. Un fet que, va argumentar, “demana consensos, encetant una cultura de coalició que, tot i ser nova, sempre ha estat present en certa manera en la tradició andorrana”.
Precisament, davant de tots els consellers generals, Espot va mostrar-se optimista i va expressar la confiança respecte al Govern tripartit de Demòcrates per Andorra amb Liberals d’Andorra i Ciutadans Compromesos.
“Una Andorra pròspera”
“Confio que serem capaços, des del consens i la participació, d’encarar el repte de construir una Andorra pròspera i solidària, respectuosa amb el medi ambient i capaç de trobar el seu lloc en un món global tot conservant la seva identitat”, va manifestar. En aquesta línia, el nou cap de l’executiu va reconèixer que oficialitzant el seu càrrec sent “el pes de la història sobre les espatlles”, si bé va matisar que la història del Principat “no és mai un pes”. “És un fonament sòlid per construir un projecte de progrés i justícia”, va argumentar Xavier Espot, i va tenir “unes paraules de reconeixement” per a tots els caps de Govern que l’han precedit. “El seu pas pel Govern serà sempre per a mi una referència i un mestratge d’un valor incalculable”, va afirmar. Finalment, Espot es va prometre a si mateix ser capaç d’assumir la responsabilitat dels seus errors “davant de cada desencert”.
Per la seva banda, la síndica general, Roser Suñé, va començar felicitant el recentment escollit com a màxim responsable del poder executiu i va compartir el fet que “un dels principals reptes” als quals s’haurà d’enfrontar el nou Govern és dirigir el país “de manera conjunta amb d’altres forces de l’arc parlamentari”. De fet, Suñé va destacar que els pròxims anys s’hauran “d’establir les bases definitives de la nostra relació amb la Unió Europea i per fer-ho amb garanties d’èxit haureu de saber implicar-hi tots els actors”. D’aquesta manera, la síndica va demanar un acostament “als ciutadans”.
LANDRY RIBA LIDERARÀ LA NOVA SECRETARIA D'ESTAT D'AFERS EUROPEUS
Una de les novetats de l’estructura del nou Govern és la secretaria d’Estat d’Afers Europeus, que dependrà del cap de Govern i que pilotarà les negociacions amb la Unió Europea. La persona que ocuparia el càrrec, segons van apuntar fonts coneixedores, és Landry Riba, director d’Agricultura la darrera legislatura i que va ocupar el número 7 de la llista nacional de Demòcrates les darreres eleccions. D’altra banda, des dels taronja s’hauria proposat a Enric Tarrado que s’ocupi de la cartera d’Afers Exteriors, i a la ja exministra d’Exteriors, Maria Ubach, continuar al gabinet però fent-se càrrec d’Educació. Cap dels dos hauria acceptat la proposta. Precisament la d’Exteriors era una cartera que havia demanat Liberals, però finalment es va acordar que es quedés amb Turisme (a banda d’Afers Socials, Funció Pública i Presidència). Xavier Espot va declinar ahir parlar de noms de futurs ministres i, després del jurament com a cap de Govern, va assenyalar que espera tancar el gabinet durant la setmana que ve. Tampoc no seguirà al Govern Olga Gelabert.
Un mandat per “apropar-se” a la ciutadania