Els fisioterapeutes són més del doble dels que fixa el barem de l'OMS

La despesa sanitària generada pels actes i consultes dels fisioterapeutes ha anat igualment a l’alça, malgrat que el creixement entre el 2017 i el 2018 s’ha frenat respecte el període anterior (entre el 2016 i el 2017). No obstant, amb prop de quatre milions d’euros l’any passat, segueix significant una proporció molt elevada (el 71%) de la despesa que generen els altres serveis professionals que s’engloben com a auxiliars mèdics (logopedes, llevadores, podòlegs i el lloguer de l’oxigen per a malalts amb patologies respiratòries). El fre de l’augment de la despesa generada, però, s’ha traduït en una davallada de la facturació mitjana de cada fisioterapeuta, un altre càlcul que ha elaborat la CASS. Així, el 2016, amb una despesa de 3,2 milions i 108 professionals convencionats, la facturació mitjana era de 29.908 euros. L’any següent, amb 3,6 milions i 125 professionals, la facturació mitjana va davallar lleugerament fins als 29.205 euros. L’any passat és quan es va produir la baixada més important. La despesa total va ascendir a 3,9 milions que, a repartir entre 143 fisioterapeutes, dona un resultat de 27.527 euros.

Un dels objectius de la CASS per aquest 2019 és tancar un nou conveni amb el Col·legi de Fisioterapeutes. Després d’un primer xoc que va provocar el rebuig del col·lectiu per la intenció de la parapública de fixar un topall genèric de 10 sessions que es podien ampliar després fins a les 30, ara s’estarien negociant limitacions en funció de la patologia.

La despesa global

Sumant prestacions de reemborsament per malaltia, accident de treball, maternitat i el complement de demandes del 100%, la despesa sanitària es va enfilar el 2018 als 95,7 milions, un 5% per sobre del 2017 però un 2% inferior al que s’havia pressupostat. L’hospital s’endú la part més gran, amb 27,5 milions. La farmàcia, amb 11,8 milions, el segueix. La CASS remarca, en aquest sentit, l’augment dels medicaments costosos que es financen en la seva totalitat al pacient.

OBRES A LA PLANTA BAIXA PER MILLORAR L'ANTENCIÓ A L'ASSEGURAT

Un dels objectius de la CASS els últims temps ha estat millorar l’atenció a l’assegurat amb iniciatives com l’impuls de la figura del defensor de l’afiliat, però també treballant en el tracte del dia a dia al ciutadà que acudeix a la parapública. En breu s’ha de culminar un nou projecte en aquest sentit, que es traduirà en una reforma física de l’àrea d’atenció al públic, a la planta baixa, i en d’altres canvis associats per tal que es pugui oferir una ajuda més intensa a l’afiliat que s’hi acosta per fer un tràmit. Amb les obres (recentment adjudicades i que s’han executar en 9 setmanes) es reubicarà la recepció i se li donaran més atribucions, de manera que els treballadors que hi ha puguin donar des d’una primera atenció fins a derivar l’afiliat a aquell departament que li pugui resoldre el que necessita. Com que un dels objectius de la CASS també és potenciar els tràmits electrònics, allà mateix, a la planta baixa, s’instal·laran terminals perquè els usuaris que ho desitgin puguin fer les gestions des d’allà via online. El nivell de satisfacció de l’usuari de la CASS està en un 7/10 i la direcció vol mantenir, si no millorar, aquest notable. També els temps d’espera assolits el 2018 es consideren “adequats”. Segons la informació recollida per la CASS, es van situar entre els 5 i els 10 minuts en funció del tràmit. Amb tot, la CASS vol seguir creixent en l’àmbit de l’administració electrònica perquè els usuaris s’estalviïn desplaçaments a la seu de la parapública i, amb aquest objectiu, es faran millores al portal web. Durant el 2018 es van efectuar 409.000 tràmits via online, que són el doble dels que es van fer cinc anys enrere. A l’acabar l’any, 26.260 persones disposaven del PIN per accedir al web i 8.000 tenien el certificat digital emès pel Govern.