El tresorer de la Federació de Futbol s'entrega i va a la presó

El tresorer de la Federació de Futbol, José García, ha estat setze dies en recerca i captura a causa que quan la policia va fer les detencions del president, Víctor Santos, i del secretari general, Tomàs Gea, es trobava de vacances a Navarra. García es va assabentar el mateix 7 de maig, la data de l’inici de l’operació Cautxú, que la policia també tenia una ordre d’arrest contra ell. Durant les últimes dues setmanes García, segons fonts properes a la fede­ració, havia anat trametent missatges respecte que pensava tornar i que es presentaria davant de la justícia. El tresorer, però, volia temps per preparar la defensa amb els seus advocats.

La policia no tenia clar si finalment García tornaria o no i per tant ja estava en contacte amb les autoritats espanyoles davant de la possibilitat d’utilitzar una ordre de recerca internacional. García va arribar ahir al matí i es va presentar davant de la Batllia. Després de prendre-li declaració es va decidir que ingressés en presó provisional a la Comella. Els delictes que se li imputen inicialment són els mateixos que a Tomàs Gea: apropiació indeguda, administració deslleial i frau en les cotitzacions a la Seguretat Social. La diferència entre Gea i García respecte a Santos, que va ser alliberat amb càrrecs un cop va declarar davant de la batlle, és que al president no se l’acusa d’apropiació indeguda, sinó tan sols d’administració deslleial i frau a la CASS.

García era un home clau dins de l’organigrama de la federació ja que era qui controlava els comptes com a tresorer. Se sospita que podia estar en connivència amb Tomàs Gea respecte al suposat desviament de fons originaris de les subvencions dels organismes internacionals de futbol que tenien com a finalitat la creació de camps de futbol a Andorra. Tot el cas continua, però amb certa ombra perquè no ha transcendit quina és la quantitat de la qual s’acusa Gea (i derivadament García) d’haver-se apropiat ni quina és la partida concreta, tot i que es pressuposa que es tracta del tema dels camps de futbol de la Borda Mateu.

L’afer de l’efectiu

Més enllà de l’afer de l’apropiació indeguda, s’estava investigant tot el sistema de pagaments en efectiu que es feia pel que fa als desplaçaments i a les dietes. En aquest sentit, també es funcionava amb l’emissió de xecs. Existeixen dues vessants. La primera fa referència al control d’aquest efectiu, ja que hi havia un parell de persones encarregades d’anar a treure els diners al banc i repartir-los. Posteriorment s’entregaven les llistes de despeses i ingressos. És cert que hi podia haver certa manca de control, segons fonts properes a la federació, respecte a com contrastar les despeses realitzades perquè no es disposava de totes les factures. Tot i així, no hi ha constància respecte que existís un sistema organitzat pel qual desviar diners aprofitant el moviment en efectiu. El segon punt fa referència a la possible manca de cotització a la CASS per algunes retribucions que es podien fer, en què hi ha discrepàncies respecte si s’estava dins de la legalitat.