El nou executiu
Mas i Ballestà seran els números dos de Salut i Finances
L’exconseller general anirà a Finances i la número vuit de DA, Helena Mas, substituirà Joan Antoni León a Salut, que passa a ser secretari de Justícia i Interior
Mas i Ballestà seran els números dos de Salut i Finances
L’elecció dels secretaris d’Estat és un dels darrers passos que han de fer el cap de Govern, Xavier Espot, i el seu gabinet ministerial per acabar de donar forma a l’executiu tripartit. De fet, alguns ministres ja han triat qui serà el seu número dos durant aquesta legislatura i Helena Mas és una de les escollides. Mas, que va ocupar el vuitè lloc de la candidautra nacional demòcrata, ha estat l’escollida pel titular de la cartera de Salut, Joan Martínez Benazet, per esdevenir la nova secretària d’Estat de Salut. La psicòloga s’incorporarà a l’executiu en un mes. Un altre dels seleccionats és l’exconseller general taronja Marc Ballestà. Després d’haver quedat fora de les llistes a les passades eleccions, el titular de Finances, Eric Jover, ha confiat en Ballestà perquè sigui la seva mà dreta, convertint-lo d’aquesta manera en el nou secretari d’Estat de Finances. En paral·lel, el fins ara secretari d’Estat de Salut, Joan Antoni León, passarà a ser el secretari d’Estat de Justícia i Interior, dirigit pel massanenc Josep Maria Rossell. “En principi tot apunta que serà així, tant el senyor León al capdavant del ministeri de Justícia i Interior com el senyor Marc Ballestà al ministeri de Finances”, va avançar ahir el cap de Govern durant la festivitat de la Mare de Déu de Canòlich.
Amb l’entrada de Ballestà a Finances queda per veure quin paper jugarà a l’equip d’Eric Jover la fins ara secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella. En aquest sentit, Xavier Espot va afirmar que “ho hem d’acabar d’estudiar”, tot i que va voler deixar clar que Cornella “era secretària d’Estat d’un departament molt específic” i per tant “no té per què ser incompatible” amb Marc Ballestà. “També haurem de veure si la senyora Cornella té intenció o no de continuar, tot i que evidentment ha fet molt bona feina”, va afegir.
Les presses amb landry riba
En qualsevol cas, fins a la data només ha jurat el càrrec el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. Un fet que el cap de Govern va justificar adduint que “teníem un interés particular que pogués posar-se a treballar molt aviat perquè tenim determinades prioritats i una certa pressa per poder prendre decisions al tomb de l’aproximació a la Unió Europea”. Ara, va continuar, “cal acabar de configurar la resta de secretaries d’Estat i en això estem treballant”. I és que, segons va assegurar Espot, el gabinet ministerial es tancarà al llarg del mes vinent. “Jo crec que el mes que ve segurament ja s’hauria de fer el jurament o la promesa dels secretaris d’Estat”, va sentenciar.
Un Govern de coalició pel qual la síndica general, Roser Suñé, va demanar recentment els cent dies de gràcia i que el líder de Terceravia, Josep Pintat, també els hi dona. “Hi ha dos consells de preguntes i allà farem les qüestions pertinents del que toqui i esperarem que la gent agafi el ritme”, va avançar ahir. Amb tot, Pintat, que va fer acte de presència a la festivitat de Canòlich acompanyat per la plana major de Terceravia Josep Majoral, Carine Montaner i Joan Carles Camp, va admetre que “hi ha ministres o secretaris que no conec”. “Per tant, m’és difícil fer valoracions”, va justificar.
Pel que fa a la possibilitat plantejada per Xavier Espot d’ajornar el calendari de negociacions amb la Unió Europea, Josep Pintat va ironitzar assenyalant que “el primer que ens agradaria saber és on està el calendari”. “Al debat d’investidura vam demanar llum i taquígrafs, que estiguem tots informats i sabem com està la situació per poder prendre decisions”, va recordar el cap de Terceravia, que va posar en relleu que “precisament una de les coses que ha volgut la ciutadania és que no hi hagi presses”.
Les demandes dels psicòlegs
D’altra banda, Espot es va referir ahir a la demanda del Col·legi de Psicòlegs perquè el col·lectiu entri a formar part de la cartera de serveis de la CASS. Espot va apuntar que “el compromís electoral era fer una incorporació progressiva i raonada”. “En determinats supòsits nosaltres estem d’acord a incloure els serveis de psicologia a la cartera de serveis, però hem d’acabar de calibrar i estudiar bé quins han de ser aquests supòsits”, va dir.
LA REINA LAURÈDIA
Ahir era el dia de la reina laurèdia i centenars de persones de Sant Julià de Lòria, així com de la resta del Principat, no s’ho van voler perdre. Caminant, en moto, en cotxe o en bicicleta, la pujada al santuari de Canòlich per celebrar la festivitat de la Mare de Déu i el vintè aniversari de la seva coronació va ser obligatòria. Religiosistat o tradició? “Això ja és un altre tema”, va ironitzar el Guillem, veí de la parròquia, que va acudir a la festa, com molts dels assistents, vestit de runner. “Vinc cada any perquè és una celebració molt bonica en què s’aplega tota la parròquia”, va assegurar, tot just abans de tornar al poble per “menjar tranquil·lament a casa”. I és que el cel va estar cobert de núvols gairebé durant tot el matí, si bé l’amenaça de pluja es va veure limitada a molt poques gotes. “Hi porto el meu fill perquè m’agrada que ell també segueixi amb aquesta tradició”, va etzibar el Xavier, lauredià que fa aquesta particular peregrinació des que té vuit anys. En qualsevol cas, molt pocs es van voler perdre un dels moments estrella de la jornada que, juntament amb el ball de sardanes de la cobla Principal de Berga i el ball de Canòlich de l’Esbart Laurèdia, va centrar l’atenció de les autoritats i dels mossens: la benedicció i el repartiment dels pans. “És el gran moment”, va bromejar la Maria, resident a Andorra la Vella i una incondicional de la farina laurediana. De fet, en un tres i no res es va formar una llarga cua per recollir els pans, en la qual es va poder veure fins i tot el candidat a cap de Govern d’Units pel Progrés d’Andorra, Alfons Clavera. D’aspirant a cap, Xavier Espot va ser un més i es va afegir a la cadena de repartiment en què es van donar uns 6.000 pans a tots els assistents.