Una sindicalista serà la dos de Funció Pública

El consell de ministres va nomenar ahir l’exvocal del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia Lara Vilamala secretària d’Estat de la Funció Pública i Reforma de l’Administració. La que serà la mà dreta de la ministra Judith Pallarés haurà de fer front als canvis que el Govern ha de realitzar a la Llei de Funció Pública per donar compliment a la sentència del TC que va tombar dos articles del text. També haurà de desenvolupar els reglaments.

Cal recordar que Vilamala, en el paper de sindicalista, va ser molt bel·ligerant amb l’anterior Govern demòcrata i que ara forma part d’un executiu amb el cap de Govern i la majoria de ministres d’aquest partit. Va ser molt activa en la preparació de les jornades de vaga del març del 2018 contra la Llei de Funció Pública. Va assegurar que “no volem que el Govern ens prengui el pèl”, va dir, quan es va ampliar el període de vaga fins al 20 d’abril, que “estem disposats a mantenir les mobilitzacions fins que el Govern ens escolti”, va manifestar que malgrat l’aprovació de la llei “seguirem vetllant pels nostres drets”, i va denunciar que caps i responsables de Funció Pública havien “amenaçat” i “coaccionat” treballadors que volien fer vaga.

L’anunci del seu nomenament el va fer el nou portaveu del Govern, Eric Jover, en la roda de premsa posterior al consell de ministres celebrat ahir. Preguntat per aquest nomenament i les intencions dels socis liberals a l’hora de tractar sobre els canvis en la llei, Jover va assegurar que el text no es modificarà més enllà dels que obliga la sentència. Després d’admetre que l’anterior Govern no va explicar prou bé els beneficis de la llei als funcionaris i que d’aquí van venir “les diferències”, va dir que “un dels nostres objectius es reprendre el diàleg amb ells” en desenvolupar els reglaments.

MÉS NOMENAMENTS AL GOVERN

El consell de ministres també va servir per nomenar Marc Rossell secretari d’Estat d’Agricultura i Sostenibilitat i Joan León secretari d’Estat de Justícia i Interior. Maria Teresa Casals serà la directora de l’Escola andorrana i Sílvia Ferrer directora del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat.

NEGOCIACIONS AMB LA UE

A la reunió del Govern es va aprovar la composició de la delegació negociadora per a la continuïtat de les negociacions d’un acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE). Encapçalada pel secretari d’Estat d’Afers Europeus i cap negociador, Landry Riba, començarà a treballar la setmana que ve. El mateix Riba va explicar ahir al cap de Govern, Xavier Espot, i als ministres les línies d’acció i el posicionament d’Andorra amb els negociadors europeus i va exposar la documentació de la pròxima ronda negociadora prevista a partir de dilluns, que se centrarà en l’evolució del marc institucional.

Malgrat que fa una setmana Espot va dir que en breu s’havia de signar un acord marc amb la UE, que tenia dos fulls i que si aquest no complia els requisits desitjats per Andorra es podria no firmar i ajornar les negociacions, Jover va assegurar ahir que a l’ordre del dia de la ronda de la setmana que ve no hi ha la signatura. “No hi ha document ni hi hem tingut accés. El detall del document o la voluntat que hi havia al darrere no la sabem ni si era simplement una rúbrica del que ja s’havia acordat fins ara o havia de mostrar el camí a seguir a partir d’ara”, va dir, per afegir que “si arriba el document el valorarem i mirarem si ens convé i si considerem oportú ratificar-lo”. I va manifestar “la voluntat explícita” del Govern de “mantenir les negociacions”.

Preguntat per si hi havia una data marcada per signar el conveni, va dir que “res no està tancat fins que tot està tancat” i que l’acord “és més important que urgent”.

Col·locats 100 milions en bons El consell de ministres va validar ahir la resolució de la darrera emissió de deute públic feta fa un parell de setmanes. Dels cent milions que es van emetre s’han presentat sol·licituds per a 278.333.000 euros. L’adjudicació s’ha fet a prorrata de les seves peticions i sota condicions de retorn a divuit mesos a un rendiment del 0,75%. El primer tram, de 50 milions d’euros, estava obert de manera limitada i exclusiva a les entitats de dret públic i a les societats públiques. El segon tram, de 50 milions, estava obert a tots els inversors restants, ja fossin persones físiques o jurídiques.