Marc Galabert serà secretari d'Estat de Diversificació Econòmica

El Govern tindrà dotze secretaris d’Estat. Malgrat que l’executiu encara no ha confirmat tots els noms, el ministre portaveu, Eric Jover, sí que en va avançar la xifra i quins seran els ministeris que en tindran un (o dos). Perquè a banda del cap de Govern, del qual dependran dues secretaries d’Estat (la d’Afers Europeus que ja rutlla i la de Participació Ciutadana que ocuparà Marc Pons però que encara no ha estat aprovada formalment), també en tindrà dues el ministeri de Presidència, Economia i Empresa que comanda Jordi Gallardo. Ahir el consell de ministres va nomenar formalment Salustià Chato secretari d’Estat d’Economia i Empresa. Respecte al segon alt càrrec, fonts coneixedores van avançar que s’ocuparà de l’àrea de Diversificació Econòmica i que Marc Galabert n’és l’escollit. Galabert va liderar la llista territorial de d’Acord a Ordino com a candidat liberal i és professor a la Universitat d’Andorra. Les mateixes fonts van afegir que no s’incorporaria a les funcions fins al setembre.

Jover també va confirmar Marc Ballestà com a segon del seu ministeri: formalment secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, i hi va afegir que a banda dels ja nomenats Marc Rossell (Sostenibilitat i Agricultura), Joan León (Justícia i Interior) i Lara Vilamala (Funció Pública) tindran secretaria d’Estat Ordenament Territorial (se n’ocuparà Cèsar Marquina, que encara no ha estat nomenat formalment), Afers Socials, Cultura i Esports, i Salut (Helena Mas, que també resta pendent de nomenament). Sobre si hi haurà la secretaria d’Estat d’Igualtat que reclamen les entitats feministes, Jover va precisar que encara “no es pot confirmar” però va voler deixar clar el compromís del Govern en aquest àmbit i a promoure-hi accions.

L’explicació

El ministre portaveu va voler justificar el perquè d’una estructura d’alts càrrecs més gran que la de l’anterior legislatura, quan els secretaris d’Estat es van moure entre 8 i 10. I ho va argumentar per la necessitat de reforçar determinades àrees estratègiques com ara la de les negociacions amb la Unió Europea i també al fet que, en contrapartida, s’ha eliminat la figura del director general (n’hi havia tres l’anterior legislatura). No obstant això, el portaveu de l’executiu sí que va admetre que la despesa salarial dels alts càr­recs augmentarà “molt lleugerament”. Per contenir-la, el que sí que ha decidit el Govern és que, a diferència de l’anterior mandat, en què els salaris es movien en una franja variable, amb un sou mínim i màxim, aquest cop el salari sigui el mateix per a tots i el que estava establert llavors com a mínim: 4.800 euros mensuals bruts.

Direccions

Afers Exteriors no tindrà secretaria d’Estat però s’ha estructurat en tres direccions, una de les quals dirigida a l’organització de la Cimera Iberoamericana i que ocuparà Gemma Cano. Els altres dos directors d’Exteriors seran Joan Forner i Cristina Mota. El ministre de Justícia i Interior ha nomenat Cristian Pons director de Protecció Civil i Cristina Roca directora de Justícia i Interior, i ha ratificat la resta de directors. També ha ratificat el ministre d’Ordenament els directors de Mobilitat (Jaume Bonell) i Ordenament (Manel Riera). Jordi Babi serà el director de Pressupost, substituint Salustià Chato.

MORATÒRIA DE LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES PELS HELICÒPTERS

El Govern va aprovar ahir un reglament que la Llei de navegació aèria, aprovada l’any 2000, ja preveia. Es tracta del reglament de servituds aeronàutiques i que defineix quines són les àrees de protecció que s’han de definir per garantir la seguretat en les operatives aeronàutiques, en el cas d’Andorra pel que fa als heliports. Guillem Santacreu, assessor de l’executiu en aquesta matèria, va assenyalar que malgrat que no existís el reglament la llei ja fixava les normes bàsiques que s’han estat aplicant. Però justament el reglament arriba quan s’ha qüestionat com pot afectar a les torres projectades al Clot d’Emprivat el sobrevol dels helicòpters que ater­ren i s’enlairen des de l’helisuperfície de l’hospital. El reglament disposa que els aeròdroms existents tenen un any a comptar de la data de l’entrada en vigor de la normativa per sol·licitar l’atorgament de les servituds (que han de ser aprovades pel Govern). Però en el cas concret de les helisuperfícies de servei públic que ja funcionen a Andorra, la de l’hospital i la de la caserna de bombers de Santa Coloma, s’estableix una moratòria transitòria de llicències urbanístiques en un radi de tres quilòmetres i tres-cents metres i es determina que en el termini màxim d’un mes a comptar de l’entrada en vigor del reglament s’han d’haver establert les servituds aeronàutiques definitives de les dues instal·lacions. Una qüestió que no ha d’afectar els projectes ja aprovats al Clot d’Emprivat perquè, segons va indicar Eric Jover, les trajectòries que ja usen els helicòpters que aterren a l’helisuperfície hospitalària no hi tenen incidència.