Aval perquè Pyrénées entri al Punt de Trobada

El Tribunal de Corts ha rebutjat el recurs contra l’arxivament de la querella presentada el novembre del 2017 per la família Cachafeiro contra la família Mallol (propietària del terreny on s’ubica el Punt de Trobada) i Patrick Pérez (apoderat de Pyrénées) en què se’ls acusava d’un delicte major d’estafa en grau de temptativa i d’estafa processal. L’acusació es basava en el fet que els Cachafeiro consideraven que el contracte que havien signat els Mallol amb Patrick Pérez perquè Pyrénées passi a ocupar l’edifici del Punt de Trobada era un intent de frau. Entenien que era un contracte simulat perquè els Cachafeiro no poguessin utilitzar la clàusula que els permetia mantenir-se com a arrendataris si igualaven l’oferta d’un nou llogater. Els Cachafeiro al·legaven que el contracte entre els Mallol i Pérez era un intent d’abusar a través de l’engany. Es basaven en el fet que el lloguer que estaven pagant per l’arrendament de la zona del Punt de Trobada és de 254.000 euros anuals i el contracte amb Pyrénées estableix que pagarà 2,4 milions.

El contracte acabava el desembre del 2015, però els Cachafeiro no van acceptar deixar el Punt de Trobada. Els Mallol van presentar el 2016 una demanda civil per al desnonament dels grans magatzems. Aquest procés per obligar els Cachafeiro a marxar estava aturat fins que es resolgués la querella. Un cop s’ha arxivat la via penal es reprendrà la demanda civil per la qual els propietaris del terreny del Punt de Trobada insten que es buidi l’edifici i poder-lo llogar a Pyrénées. Cal recordar que, en principi, el projecte del grup que arriba és situar uns grans magatzems del Grup Auchan, a banda d’altres comerços de venda al detall.

La sentència de Corts és dura envers els Cachafeiro perquè els obliga a pagar les costes jurídiques de les altres parts. El tribunal considera que no hi ha cap prova respecte al fet que el contracte entre els Mallol i Pyrénées fos una simulació i per tant no s’ha produït cap estafa.

El tribunal considera creïble l’explicació dels Mallol respecte a com es van desenvolupar els fets. Segons aquesta versió, quan estava a punt d’acabar el lloguer amb els Cachafeiro, el 31 de desembre del 2015, els Mallol van demanar a l’empresa Gaudit un informe sobre el preu del mercat de lloguer. Sobre la base d’aquest estudi “es va intentar negociar la renovació del contracte amb els arrendataris”, ja que es considerava que els 254.000 euros anuals eren un preu obsolet. Els Mallol van fer una proposta als Cacha-feiro, “però en veure que aquests ignoraven la proposta, i tenint en compte les particularitats del negoci, els germans Mallol van bus-car una alternativa per no trobar-se a la data de fi de l’arrendament sense arrendatari”. I per aquest motiu van signar amb Pyrénées un acord molt similar al que proposaven als Cachafeiro.

Sabien el preu

Corts estableix que els Cachafeiro coneixien l’estudi de Gaudit sobre l’actualització del preu del lloguer del Punt de Trobada “i no queda acreditat que s’hagués formulat cap retret ni oposició respecte a l’invocat preu exagerat de la renda, fins que van ser demandats civilment per l’entitat arrendadora, objecte de la present querella, interessant el desnonament de la finca de referència”.

La importància de l’arxivament de la querella resideix en el fet que la reactivació del judici sobre el desnonament pot acabar amb els Cachafeiro fora del Punt de Trobada, ja que els Mallol han instat que es faci efectiu immediatament el desallotjament perquè pugui entrar Pyréneés amb Auchan. La represa de la vista del desnonament, la veritable clau per al desenllaç final, hauria d’ar­ribar en breu.