Identitat nacional
El 57,5% dels andorrans lluitarien pel país en una guerra
Més de la meitat dels andorrans defensarien el país en cas d’una hipotètica guerra, mentre que un de cada tres no andorrans també ho faria
El 57,5% dels andorrans estarien disposats a lluitar per Andorra en una hipotètica guerra, tal com es desprèn de les dades registrades a la setena onada de l’Enquesta Mundial de Valors, World Values Survey (WVS), en la qual ha participat el Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans amb el suport de la Fundació Julià Reig. El mateix informe assenyala que entre la població no andorrana aquest percentatge disminueix fins al 36,5%, una relació “lògica” per als tècnics del CRES però que és molt destacable. Quant al total de la població, el percentatge de persones que estarien disposades a agafar les armes pel país es fixa en el 44,7%, gairebé quatre punts més que els que es van registrar en l’enquesta del 2005. El director del CRES, Joan Micó, va voler matisar que aquesta pregunta ha estat formulada a tots els països que han participat a l’Enquesta Mundial de Valors. Es tracta d’un projecte internacional d’investigació social que es va iniciar el 1981 en diferents països per estudiar els valors de la població, com canvien i el seu impacte social i polític, i en el qual Andorra és el segon cop que participa. L’enquesta també contempla la identitat nacional de la població andorrana. En aquest sentit, l’informe assenyala que la pràctica totalitat dels andorrans, el 91,3%, se senten molt o bastant orgullosos de la seva nacionalitat, mentre que el 6,9% se senten poc o gens orgullosos.
D’entre les formes de govern que els ciutadans del Principat consideren bones o molt bones, destaca que el 22,6% dels enquestats veurien amb bons ulls tenir un líder fort que no tingui en compte el parlament ni hagi de convocar eleccions, quelcom que es podria entendre com una dictadura. Aquesta dada s’ha incrementat considerablement respecte al 2005, quan aquesta opció era l’escollida pel 7,6%.
Baixa el nombre de religiosos
L’enquesta inclou altres preguntes sobre valors, actituds i creences en relació amb altres temes com la família, el benestar, l’economia, la corrupció o els valors ètics i religiosos. En aquest darrer camp, l’enquesta contempla que el nombre de persones que se senten religioses ha disminuït un 3% des de l’any 2005. Les dades actuals assenyalen que un 45% de la ciutadania es considera religiosa, mentre que el 39,6% no se’n considera i el 15,2% nega l’existència de Déu.
Els enquestats també van ser preguntats per l’avortament, un dels temes que més debat generen al Consell General. L’informe demostra que més de la meitat dels ciutadans donen una nota de 6 o superior a la pràctica de l’avortament en un barem en què el 10 és sempre justificable i l’1 que mai ho és, fixant-se en 6,1 la nota mitjana, gairebé un punt menys que la registrada a l’enquesta d’ara fa 14 anys. En aquest sentit, cal destacar que el 27,1% considera que la interrupció de l’embaràs és sempre justificable. D’altra banda, la percepció sobre la igualtat de gènere que té la ciutadania en aspectes com el treball, la política o l’educació demostra que s’ha fet un pas enrere. En dades comparades amb les anteriors xifres registrades ha augmentat el nombre de persones que consideren que tenir una educació universitària és més important per a un home que per a una dona, que els homes són millors líders polítics que les dones i que també són millors executius de negocis. En aquest darrer aspecte, el percentatge d’enquestats que ho pensen ha passat del 5,4% al 14,4%. Tot i això, la majoria de persones estan en desacord amb aquests tres aspectes. “És un indicador subjectiu que s’ha de complementar amb les dades objectives de quantes dones són líders polítiques o executives”, assenyala la tècnica investigadora del CRES, Pepita Batalla.
Una societat molt tolerant
Els enquestats van ser demanats per quin creuen que és l’impacte de la immigració en el desenvolupament del país i el 75% dels enquestats asseguren que és molt o bastant bo. “Tenim una societat molt tolerant”, va destacar Vicente Zapata, tècnic investigador del CRES. Aquest alt nivell de tolerància va en relació amb una societat més feliç. En aquest sentit, el 95,1% dels enquestats asseguren que són molt o bastant feliços. A més, el nombre dels que van respondre sentir-se “molt feliços” va augmentar en comparació amb les dades anteriors.
El 57,5% dels andorrans lluitarien pel país en una guerra