El Superior absol el SAAS per la mort d'un usuari d'El Cedre l'any 2017
La dona de la víctima demanava 80.000 euros per la manca de supervisió del centre
El Superior absol el SAAS per la mort d'un usuari d'El Cedre l'any 2017
La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia considera que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), com a propietari de la residència El Cedre, no té cap responsabilitat en la mort el 2017 d’un intern que va perdre la vida després de caure per les escales del centre. Els magistrats ratifiquen la sentència de la Batllia, que ja va considerar que el SAAS no havia de pagar 80.000 euros en concepte d’indemnització com va demanar la dona de la víctima, que va ser qui va presentar recurs a la decisió presa per la justícia en primera instància. En el recurs, el SAAS va demanar la ratificació de la sentència de la Batllia i en cas que fos considerat responsable de la mort de l’intern que la indemnització no superés els 20.000 euros.
La víctima, que va ingressar a El Cedre l’abril del 2016 en règim de dia i va passar a complet el desembre del mateix any, presentava un nivell de dependència 4, tenia mancances de mobilitat i anava en cadira de rodes, però era autosuficient, segons la declaració que va fer la infermera referent del centre a les actuacions. En l’àmbit cognitiu, el seu deteriorament era de tipus lleu, segons el testimoni de la coordinadora assistencial. En el seu escrit, els magistrats recorden que l’intern era reticent a l’ingrés al centre i que havia intentat escapolir-se en altres ocasions.
L’home, quan van passar els fets, estava ingressat a la planta 3 del centre, la dels interns que tenien certa autonomia. Per tal d’evitar que es produeixin accidents, hi ha una porta amb control d’accés que s’obre mitjançant les targetes magnètiques del personal, i també mitjançant un codi numèric que coneixien alguns dels familiars, entre els quals la dona de la víctima. La mort, el 27 de febrer del 2017, es va produir quan l’intern es va precipitar per les escales un cop va passar per la porta d’accés restringit.
La sala, tal com va fer la Batllia, havia de decidir, com assegurava la dona de la víctima, si l’intern havia de tenir vigilància permanent o no. En el cas que fos així, l’esposa considerava que la responsabilitat era del centre perquè no va tenir supervisió durant un període molt llarg, que va calcular que va ser d’una hora. I també perquè el sistema de control de la porta d’accés a les escales no era l’adient perquè podia ser fàcilment conegut pels interns i que a vegades no tancava.
Pel Superior, queda demostrat per les proves que la porta va funcionar bé aquell dia, que la víctima podia saber el codi perquè el coneixia la dona i que aquesta reconeixia que l’home no volia estar al centre. El tribunal considera que el fatal accident va ser provocat per l’intern.