Salut
Onze negocis d'alimentació van rebre una sanció l'any passat
L’organisme que vetlla pel compliment de les mesures d’higiene i manipulació d’aliments va posar una única sanció greu a un restaurant i 10 més de caràcter lleu
Onze negocis d'alimentació van rebre una sanció l'any passat
L’àrea de Seguretat Alimentària, organisme que pertany al ministeri de Salut, va obrir onze expedients sancionadors a comerços relacionats amb l’alimentació, l’any passat. D’aquests, deu van ser de caràcter lleu i només un de greu, dels més de 1.300 controls que es van realitzar. Segons va explicar el cap del departament, Josep Maria Casals, aquest cas greu va ser un local de restauració comercial i no va detallar quina pena se li va imposar tot i que sí que va indicar que el ventall de la sanció econòmica oscil·la entre els 3.000 i els 30.000 euros o el tancament temporal del local fins que es corregeixin les deficiències demostrades. En aquest cas eren reiterades mostres de deficiències en la higiene i una mala manipulació dels aliments. La resta de sancions van ser de caràcter lleu i es van repartir entre un establiment polivalent (un majorista), tres establiments de venda al detall i set establiments de restauració comercial. En aquest cas, les multes no superen els 300 euros perquè el que es busca és que les empreses siguin conscients que cal treballar amb estricte control a la legalitat i que si continuen violentant-la, se’ls pot aplicar una sanció bastant més greu. Encara quedaria un tercer estadi que és el de perill real per a les persones però no se’n va detectar cap.
En total es van realitzar 1.387 inspeccions, el 80% de les quals a iniciativa de la mateixa administració pública, entre els 1.826 establiments censats, dins del marc del Pla nacional vigilància i control alimentari. Casals també va explicar que es van detectar cinc casos d’intoxicació alimentària col·lectiva però va aclarir que moltes vegades no són d’origen bacteriològic, és a dir que l’aliment estigui en mal estat, sinó víric, on l’aliment és només el transmissor. Les alertes internacionals, aquelles que rep el ministeri provinents d’altres països, van augmentar un 75% respecte al 2017 fins a arribar a les 35. El cap d’àrea de seguretat alimentària va explicar que Andorra forma part de dues xarxes d’aquestes característiques i que cada any estrenyen més la col·laboració i, en conseqüència, els resultats i les alertes són més eficients.
L’agència també s’encarrega de la vigilància de l’entorn. En aquest cas Casals va destacar que tant les captacions d’aigua potable com les aigües de lleure (piscines i hidromassatges) “són molt bones”. En total es van practicar 116 mostres i es van fer 81 inspeccions físiques a les zones de captació d’aigües i només es van detectar dues incidències microbiològiques. En aquest punt Casals va destacar a la “bona tasca” que desenvolupen els comuns que “han fet esforços importants en la millora de les xarxes de distribució i en els recursos que es destinen als controls”.
Quant als residus sanitaris, el departament es va centrar en l’Hospital de Meritxell i no es va detectar cap cas significatiu.
COMBATRE LA LEGIONEL·LOSI
Un canvi en la normativa sobre el control i prevenció dels espais on es pot desenvolupar la legionel·losi farà que el departament passi d’estudiar dos casos, les dues torres de refrigeració que queden al país, a més de 1.000, ja que la modificació de la llei a principis de l’any passat contempla molts més espais de risc. Segons va explicar Casals, encara s’ha de definir de quina manera es cobriran aquestes infraestructures però sí que va avançar que l’increment que podria suposar “ens podria fer replantejar els recursos que tenim” i incorporar a un parell de persones.