Desnonament comercial
Els Cachafeiro lluitaran fins al final pel Punt de Trobada
La família recorrerà al Superior i al TC contra l’arxivament de la querella contra els Mallol i Patrick Pérez
La família Cachafeiro esgotarà totes les vies legals fins al final per intentar buscar una sortida negociada amb la família Mallol per a resoldre la finalització de contracte del Punt de Trobada. Els propietaris del negoci recorreran al Tribunal Superior i al Constitucional contra la recent decisió del tribunal de Corts d’arxivar la querella interposada pels Cachafeiro contra la família Mallol (propietària del terreny on s’ubica el Punt de Trobada) i Patrick Pérez (apoderat de Pyrénées) en què se’ls acusava d’un delicte major d’estafa en grau de temptativa i d’estafa processal. L’acusació es basa en el fet que els Cachafeiro mantenen que els 2,4 milions d’euros anuals del contracte que ha signat Pyrénées amb els Mallol per passar a ocupar el terreny i l’edifici on s’ubiquen els grans magatzems és en realitat una simulació. Els Cachafeiro, que estaven pagant 254.000 euros anuals, tenien una clàusula de dret de tempteig per la qual podien continuar amb el lloguer en cas d’igualar la millor oferta d’un comprador. Consideren que la xifra de 2,4 milions és fictícia i només busca que no la puguin igualar. La querella ha estat arxivada en considerar el Tribunal de Corts que el contracte és veraç. Els Cachafeiro al·legaven que la xifra correcta de lloguer eren 1,3 milions, però arribar als 2,4 “eren unes condicions inassumibles per a un bon comerciant”.
La segona línia d’actuació dels Cachafeiro passa per instar a un canvi en el judici per desnonament presentat pels Mallol. Els propietaris del terreny van guanyar el cas en la Batllia i posteriorment va passar al Tribunal Superior. La causa però es va aturar després que al novembre del 2017 els Cachafeiro presentessin la querella per la presumpta simulació de contracte. El Superior va decidir que fins que no es resolgués la via penal no es podia reprendre la via civil.
Un judici diferent
Els Cachafeiro no estan d’acord en el model que s’ha agafat per a dirimir la causa del desnonament. El procés es va fixar per la via abreujada seguint la llei d’arrendaments de finques urbanes, com si fos un desnonament estàndard. Creuen que l’afer del Punt de Trobada no es pot jutjar en aquests paràmetres perquè l’edifici el van construir i pagar els Cachafeiro damunt dels terrenys dels Mallol. En considerar que es tracta d’un cas particular els Cachafeiro insten que es faci un judici ordinari amb tot el procés complet de presentació de proves i testimonis. Per aquest motiu volen que la causa torni al punt del primer judici, a la Batllia, perquè quan va ser jutjat es va utilitzar el procediment abreujat.
Els Cachafeiro, segons fonts pròximes al cas, reiteren que la voluntat des del principi ha estat la de negociar amb els Mallol una sortida pactada després de trenta anys de relació comercial. Les vies de diàleg però estan totalment trencades.
LA CLÀUSULA DE PENALITZACIÓ NO HA ESTAT CONSIDERADA RELLEVANT
Un dels punts més polèmics en la judicialització del problema entre els Mallol i els Cachafeiro es trobava una de les clàusules del contracte amb Pyrénées. Els Cachafeiro denuncien que existia una clàusula amb l’obligació dels Mallol de compensar Pyrénées amb 100.000 euros cada mes en cas que l’edifici no estigués disponible per entrar a ubicar un nou negoci. I el contracte amb els Cachafeiro es va extingir el desembre del 2015, fet pel qual a partir del 2016 s’han estat ingressant els 254.000 euros anuals a la Batllia. Els Cachafeiro indiquen que la penalització de 100.000 euros mensuals no s’ha pagat mai tot i que Pyrénées no ha pogut ocupar l’espai. Al mateix temps, els Cachafeiro manifesten que en la demanda que els van presentar els Mallol pel desnonament havien inclòs la reclamació d’aquests 100.000 euros mensuals com a danys i perjudicis, quan creuen que els propietaris del lloguer mai han pagat aquesta penalització mensual a Pyrénées. Aquest fet no ha estat rellevant en l’apreciació per part dels tribunals. En l’arxivament de la querella per estafa la sentència ve a dir que tot aquest afer és una qüestió civil relacionada amb un desnonament i que no ha de tenir recorregut en la via penal.