Societat
Salut defensa la salubritat de l'escorxador
El cap de seguretat alimentària afirma que compleix tots els requisits però que cal reformar-lo
El cap d’àrea de seguretat alimentària i Entorn, Josep Maria Casals, defensa la salubritat de l’escorxador nacional, malgrat que accepta la necessitat de fer-hi millores, i d’aquesta manera s’alinea amb les declaracions que va fer la setmana passada la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó. “És una instal·lació que ja té 20 anys i per tant s’ha de renovar però en aquest temps ha donat uns resultats excel·lents i tots els controls que s’han fet fins ara han estat positius”, explica el Casals, el departament del qual forma part del ministeri de Salut. Tal com indica, la idea de l’executiu és adjudicar els treballs de reforma i millora de la instal·lació, “el més aviat possible” i avança l’estiu com una bona època per fer les obres perquè “és una època en la qual l’activitat baixa i no es perjudicaria el sector ramader”. En aquest sentit, reconeix que, si no es fan, aleshores sí que podria representar un risc pel contagi però nega que l’òxid sigui el problema. “És evident que a la llarga, si no s’actualitza ni es fa res, sí que pot acabar representant un risc, per això licitem les obres, perquè res és estern però insisteixo que en 20 anys tots els controls que es fan, i són molts, han donat positiu. A més, si parlem d’òxid, aleshores segur que no transmeten bacteris”.
Quan als controls que s’apliquen, Casals detalla que se’n practiquen als animals (en termes de salut i d’higiene), a les canals i a la carn un cop sacrificat l’animal, i en aquest moment sempre hi ha un veterinari oficial que vetlla pel bon compliment de tots els protocols. Això és una imposició de la normativa europea que s’aplica a l’escorxador des de fa 20 anys, assegura. “Cada dia que hi ha matança, sempre hi ha la presència d’un veterinari oficial que garanteix, per una banda, que els productes que surten complexin els criteris sanitaris pel consum humà i, per l’altra, que la instal·lació reuneixi les condicions suficients perquè no es contamini. Si hi hagués un risc real, faria la comissió de tota la producció però durant tots aquests anys, sempre s’han donat resultats satisfactoris”. Finalment destaca que ja s’estan aplicant nous sistemes d’atordiment als animals que seran sacrificats perquè “cada vegada hi ha més sensibilitat social per evitar el seu patiment, fins i tot abans de matar-lo”.
Menys sacrificis, més carn
L’informe de seguretat alimentària que es va presentar divendres passat indica que el 2018 va caure el nombre de sacrificis d’animals d’espècie bovina en un 5%, passant dels 931 exemplars del 2017 a 884, però en canvi, la producció va augmentar un 4%, dels 240.109 quilograms a 249.607). Segons el cap d’àrea, això s’explica per la millora morfològica que ha patit l’espècie. “La configuració física dels animals és resultat del treball de selecció que s’ha anat fent i que ens ha permès tenir animals més grans i de millor qualitat. Això es comprova fàcilment comparant els exemplars que s’exhibeixen a la Fira del Bestiar avui, amb els de fa anys”. En termes absoluts, el nombre de sacrificis va augmentar, especialment pel de corders, què es va duplicar.