Sant Julià vol ser un centre d'atracció espiritual amb el nou mosaic

La remodelació de l’església de Sant Julià i Sant Germà i el nou mosaic que s’ha instal·lat ha de servir perquè Sant Julià de Lòria sigui un nou centre espiritual del país, com ja ho són els santuaris de Meritxell i de Canòlich, van assegurar ahir el cònsol major de la parròquia, Josep Miquel Vila, i el rector, mossèn Pepe Chisvert, en l’acte d’inauguració de l’obra del pare Marko Ivan Rupnik i que va comptar amb la presència del copríncep episcopal, Joan Enric Vives, que va ser l’encarregat de beneir-la. Vila i el rector creuen que també podrà atreure turistes interessats en l’art eclesiàstic. “Estem segurs que serà un punt d’atracció espiritual i amb aquesta obra, potser molta gent s’animarà i es desplaçarà fins a la parròquia per admirar-la”, afirmava Vila. Mossèn Pepe recordava que mentre s’estava instal·lant el mosaic de 200 metres quadrats, “hi havia un degoteig de persones que venien a veure com quedava, que va ser impressionant”, tot i que indicava que no era la idea principal amb què es va fer l’encàrrec. “Evidentment per a nosaltres no és l’objectiu principal però sí que volem que sigui un espai d’acollida per celebrar les litúrgies i per a totes aquelles persones que vinguin fins aquí”.

Cap dels dos sabia exactament quants diners havia costat el mosaic, tot i que es calcula que pot haver superat el mig milió d’euros. Tot i així, mossèn Pepe assegurava que era perquè encara no havien tancat els comptes però que quan ho facin “ho publicarem a la porta de l’església”. Sí que va afirmar que la meitat dels diners han sortit de fons públics, mentre que l’altra l’han aportat entre les donacions privades i la mateixa parròquia. El cònsol, per la seva part, desconeixia haver pagat la meitat però va afirmar que estaven ben invertits. “No sé el cost exacte i crec que no arriba a la meitat però de totes maneres no és excessiu i l’obra està molt bé”.

Fer història

A més del copríncep episcopal, a l’acte d’ahir va assistir el cap de Govern, Xavier Espot; els consellers generals de terceravia, Carine Montaner i Josep Majoral, i l’ambaixador d’Espanya, Àngel Ros, a banda de tots els consellers del comú. La seva presència significava que un dels objectius amb els quals s’ha preparat, es va aconseguir. “A vegades, a la vida els somnis es fan realitat i avui és un dia en què deixem una petjada històrica. No és només una gran obra d’un gran artista sinó que volem reviure les arrels cristianes d’Andorra, tot recordant que els nostres avantpassats van fer preciositats a les esglésies romàniques del país i que avui són un referent encara”, comentava el rector. En aquest sentit, Vila va lloar la seva figura i li va agrair la feina feta per revitalitzar el poble. “És una gran alegria per a nosaltres i per a tota la parròquia el fet de tenir un mossèn que tingui la vocació d’arreglar i tirar endavant el poble. Ara hem aconseguit tenir una església amb llum, que tindrà vida i aportarà harmonia”.

L’església es va quedar petita per a l’eucaristia que va celebrar el copríncep, en la qual va beneir el nou altar i va definir la restauració com a “molt bonica”. Per a ell l’altar “és el lloc més sagrat de tota l’església” però es va mostrar encantat de poder ser “avui aquí i fer amb tots vosaltres la inauguració d’aquesta reformada casa del senyor”.

Una obra coral

El mosaic que ha instal·lat Rupnik no es limita a una paret sinó que està present a totes les parets de l’església. Per col·locar-lo, han treballat durant cinc dies una vintena de treballadors d’una vintena de països, i han tingut la col·laboració de l’estudi arquitectònic d’Albert Casamajor. També, s’ha creat una nova capella especial per la Mare de Déu de Canòlich i un baptisteri renovat i il·luminació específica. La voluntat de mossèn Pepe era fer aquesta inauguració coincidint amb el vintè aniversari de la coronació de la verge de Canòlich.

EL MICHELANGELO DEL SEGLE XXI

Mossèn Pepe no para de referir-se a Rupnik com el Michelangelo del segle XXI, ja que ha treballat en alguns dels temples més sagarats de la cristiandat. L’any 1999 va renovar el mosaic de la capella Redemptoris Mater del Palau Apostòlic de la ciutat del Vaticà. Anys després, el 2005, va fer el mateix a la Catedral de Santa Maria la Real de la Almudena, a Madrid. Dos anys més tard el van cridar per treballar a la basílica del Santuari de Lourdes i també al de la Santíssima Trinitat de Fàtima, a Portugal, i també té diverses obres exposades a Síria, el Líban, els Estats Units o el Brasil.