Fase de classificació Eurocopa 2020
La superioritat francesa devora Andorra
La superioritat manifesta del combinat ‘bleu’ desborda una combativa Andorra (0-4)
La carrossa es va convertir massa ràpid en carbassa i les realitats oposades de França –vigent campiona del món i un transatlàntic del futbol europeu– i una entusiasta Andorra es van manifestar als pocs minuts del xiulet inicial. Una nit freda en ple mes de juny, amb la treva que va donar la pluja, va donar la benvinguda al partit més important de la història per a la selecció andorrana, la resistència del llogaret d’Astèrix davant les tropes de la Gàl·lia.
No va voler Deschamps deixar res a l’atzar i, tot i introduir set canvis respecte a l’onze que va caure a Turquia, va allistar bona part de la seva metralla a la punta d’atac. Sense Giroud, però amb Mbappé, Griezmann i Ben Yedder, França va centrifugar les il·lusions de la tricolor. Davant d’un equip tan verinós, el partit se li va fer alpí a la selecció. Koldo Álvarez de Eulate va confiar en els mateixos homes de Chisinau, amb l’única novetat d’Àlex Martínez per Ludo. La circulació de pilota, més lenta al sintètic del Nacional, no va resultar cap problema per a França, que va encapsular la selecció des de l’inici. La proposta del combinat bleu era evident i la seva qualitat facilitava monopolitzar la pilota, tocar amb ritme vertiginós i buscar espais en una defensa tricolor més cosida que mai. Una pèrdua d’Àlex Martínez en terreny francès va obrir la porta a un contraatac acadèmic amb fil per a Mbappé, que va definir sense pietat davant Gomes (0-1). Un primer gol massa prematur, als 10 minuts, que no va desconfigurar la sortida andorrana. El grup de Koldo no es desviava del seu full de ruta, pressió alta, multiplicar-se en les ajudes, tancar bé els espais i intentar engabiar Griezmann quan els bleus rebien per dins.
El rol de Mbappé va costar més de desxifrar a la selecció. La sortida de Lenglet amb pilota portava una consigna clara, la d’arrossegar els laterals –Dubois i Mendy– per dins i alliberar tant Mbappé com Thauvin als dos perfils. Fregant la mitja hora, França cordava el partit. Una assistència de Pogba que tenia Griezmann com a destí la va neutralitzar Andorra deixant la pilota perquè Ben Yedder trobés l’interruptor (0-2). La selecció intentava no abandonar els seus atributs ni una valentia digna d’elogi però el grup de Deschamps entrava per tot arreu i no amb bones intencions. Abans de la finalització del primer acte Thauvin, amb una espectacular rematada acrobàtica dins de l’àrea, sumava la tercera diana de França (0-3).
No hi va haver alteracions a la represa. Andorra no necessitava la pilota per sobreviure i es va mantenir atrinxerada amb esperit mosqueter. Cada pèrdua andorrana era un suplici per als de Koldo tot i que, malgrat el cansament, seguien defensant de manera sincronitzada. Aquesta vegada la velocitat del joc del rival maridava a la perfecció amb la gespa artificial i la selecció patia. Zouma s’engrandia i aprofitant una errada de Gomes en la recepció d’un servei de cantonada feia més gran la ferida (0-4). França no semblava voler baixar de ritme i Andorra era definitivament engolida. Una falta executada per Cervós al vèrtex dret de l’àrea va posar el focus en Lloris per primera vegada. La superioritat manifesta del combinat bleu no va encongir, malgrat tot, la selecció.
L’adeu de Juli Sánchez
Abatuda la selecció, es va accentuar l’emotivitat a l’Estadi Nacional quan el public i el futbol li van retornar a l’etern Juli Sánchez tot el que ell li ha donat. Passió i amor per uns colors, una bandera i un esport. Juli va disputar els últims minuts amb la samarreta de la selecció i va trepitjar la gespa, emocionat, amb el braçalet de capità que Ilde Lima li va cedir. 23 anys com a internacional i 73 caps queden ja arxivades al disc dur del futbol andorrà i del menut futbolista del Vall Banc Santa Coloma que, amb la samarreta de Griezmann com a botí, mai oblidarà el partit d’ahir al Nacional.