Suïssa allibera els 629 milions de la renda variable de BPA

La segona cort de dret públic del Tribunal Federal suís ha rebutjat el recurs de les cases de canvi argentines contra la repatriació dels 629 milions d’euros en renda variable que estaven bloquejats a Credit Suisse des que la FinCEN (policia financera dels Estats Units) va instar totes les entitats del món a suspendre qualsevol operativa amb BPA. Les cases de canvi argentines, segons diverses fonts properes al cas, havien presentat aquest recurs com a mesura de pressió per intentar que l’Agència de Resolució d’Entitat Bancàries (AREB) acceptés passar els seus fons a Vall Banc, ja que estan bloquejats a BPA perquè no han estat capaços de demostrar l’origen lícit dels diners. Els fons de les cases de canvi continuen a BPA.

Els 629 milions es trobaven en un compte conjunt en el qual BPA tenia la seva renda variable a Credit Suisse. El retorn es farà a l’entitat que ara controla l’AREB i posteriorment es farà el repartiment entre els que pertanyen a gent que ha pogut demostrar l’origen lícit i han passat a Vall Banc i els que no ho han pogut fer i es queden a BPA com a banc dolent. Concretament n’hi haurà 541 que passaran a clients de Vall Banc i 88 que es quedaran a l’entitat intervinguda.

El retorn del capital s’anirà produint al llarg de les properes setmanes, culminant un procés de més de quatre anys. Els fons es van quedar bloquejats a partir de l’acció dels Estats Units contra BPA, moment en el qual tota la banca mundial va deixar de tenir cap operació amb BPA i aquesta decisió d’aïllar l’entitat andorrana també va ser seguida per Credit Suisse. Per aquest motiu, el banc helvètic es va negar a retornar la renda variable perquè qualsevol operativa amb BPA significava un risc de contagi i el perill de posar-se en el punt de mira dels Estats Units.

Quan l’AREB va passar a tenir el control del banc es va reclamar al banc suís que tornés els 629 milions. L’entitat s’hi va negar i va acabar derivant l’afer cap al regulador financer suís Finma (Swiss Financial Market Supervisory Authority). L’autoritat suïssa va acceptar el traspàs el 13 de març del 2017 i va ordenar a Credit Suisse que fes la transferència de la renda variable. Les cases de canvi argentines, però (a través de les societats instrumentals panamenyes amb les quals tenien els fons a BPA), van presentar un recurs contra la decisió del Finma. El Tribunal Administratiu Federal suís no va admetre el recurs el desembre del 2017 en considerar que no poden apel·lar al desbloqueig, ja que ells no eren clients de cap entitat suïssa i per tant no poden recórrer en un afer que no pertany al sistema financer helvètic. La resposta del tribunal per inadmetre el recurs concloïa que si les cases de canvi volien recór­rer contra qualsevol decisió ho havien de fer contra BPA o l’AREB i en el marc de la justícia andor­rana, que era la jurisdicció competent. Aquesta decisió es basava que Credit Suisse era tan sols guardià d’un fons d’un altre banc.

Últim intent

Les cases de canvi va intentar amb un segon recurs un últim intent per pressionar l’AREB sabent, segons les mateixes fonts, el perjudici que estaven causant als clients de Vall Banc i a la mateixa entitat bloquejant el traspàs. D’entrada, ja havien aconseguit causar el principal maldecap al sistema financer andorrà: l’1 de gener del 2018 els capitals no havien retornat i per tant els clients afectats es trobaven amb l’aplicació de la Llei d’intercanvi d’informació sense haver tingut temps per regularitzar-los. Aquest segon recurs és el que més de dos anys després ha tornat a ser no admès a tràmit. Aquest cop la sentència és ferma per part de la cort de dret públic i la renda variable torna definitivament.