Política
L'augment dels alts càrrecs suposa 500 euros més al mes
Costa afirma que les noves secretaries d’Estat d’Afers Europeus i Participació Ciutadana donen resposta a aspectes “extremament importants”
Davant les crítiques per l’elevat nombre de càrrecs nomenats, el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa, defensa el model de 12 ministeris i 12 secretaries d’Estat que ha confeccionat el Govern. Costa creu que els retrets de l’oposició es basen en una anàlisi “molt superficial” perquè, malgrat que s’incrementa la quantitat de càrrecs a l’organigrama ministerial, la despesa “només augmenta 500 euros mensuals”. El liberal diu que això es deu al fet que se suprimeix la figura del director general i es regula que tots els secretaris d’Estat cobrin el mateix. Costa vol deixar clar que la despesa global gairebé no s’incrementa i recorda que les noves secretaries donen resposta a dos aspectes “extremament importants” que eren “una demanda social”: la secretaria d’Estat d’Afers Europeus i la de Participació Ciutadana.
En aquest sentit, el representant liberal destaca la importància de la primera, ja que durant la darrera legislatura “no es va fer suficient pedagogia” amb la Unió Europea i reitera que la segona era “un clam social”, i que per tant era “d’obligat compliment que el Govern faci l’esforç d’apropar-se a la ciutadania i que aquesta pugui involucrar-se a l’hora de la presa de decisions”.
LA DEFENSA DEL CAP DE GOVERN
Un seguit d’afirmacions que el cap de Govern, Xavier Espot, referma, adduint que l’executiu ja ha fet un “treball intens” per comprovar si realment la despesa en concepte d’alts càrrecs ha augmentat en comparació amb la legislatura passada. “Els resultats que es desprenen evidencien que no hi ha hagut un increment de la despesa d’alts càrrecs”, garanteix Espot. I és que, segons el líder de l’executiu, és cert que hi ha més secretaris d’Estat, però des del Govern s’ha determinat que tots percebran el mateix salari. “Altra cosa és que hi hagi un nombre superior de secretaris d’Estat, però ja vam dir que tots cobrarien el mateix”, argumenta Espot, que assegura que “tots cobraran en la franja baixa”. Una decisió que, segons el cap de Govern, ha comportat “de forma col·lateral” que s’hagi optat per “suprimir les direccions generals”. “Era una figura que no preveia la Llei de Funció Pública vigent”, justifica. Així mateix, Xavier Espot posa en valor que també s’ha “reduït substancialment el nombre de personal de relació especial”. De fet, el cap de Govern es refereix directament a les crítiques de terceravia i el PS i posa en relleu que s’ha de ser caut abans de formular queixes. “S’ha de fer una anàlisi prudent i global del conjunt des càrrecs”, apunta, i considera que “l’oposició fa el seu paper i sense fer l’anàlisi extreu conclusions una mica precipitades”. “L’organigrama, tal com està configurat, té molt de sentit i s’adapta a la legalitat i normativa vigent”, sentencia Espot.
En qualsevol cas, l’executiu haurà de contestar de manera escrita a les crítiques de l’oposició, ja que el conseller de terceravia Josep Majoral ha registrat una pregunta en què demana saber el sou brut de tots els membres i alts càrrecs del Govern tripartit. En aquesta línia, cal recordar els retrets provinents de la bancada opositora. Els més contundents han estat el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, i el de terceravia, Josep Pintat, que han criticat durament la decisió del Govern de tenir 12 ministeris i 12 secretaries d’Estat, xifra que López considera “absolutament excessiva” i titlla “d’ofensa a la ciutadania”. Per al conseller vermell, el nombre de secretaries d’Estat respon “més a la necessitat de donar càrrecs a persones vinculades tant a Demòcrates com a Liberals que a una necessitat real que pugui tenir el ministre de torn per cobrir la seva parcel·la”.
Per la seva banda, Josep Pintat considera que “és una vergonya” i assenyala que l’actitud de l’executiu “és una manera de prendre el pèl a la ciutadania que es va manifestar en contra de la situació en què viu”. El líder polític lauredià calcula que el cost que tindran els nous nomenaments per a les arques públiques durant la legislatura serà de tres milions d’euros i per això ironitza dient que es trauran els diners “retallant encara més els sous dels funcionaris”.