El Tribunal de Comptes posa en dubte el retorn del prèstec a l'AREB

Malgrat això, el Tribunal de Comptes assenyala que l’operació de crèdit a l’AREB tenia una data de venciment del 15 de març del 2017 que s’ha anat renovant “i de la qual es podria qüestionar la recuperabilitat”.

L’executiu no comparteix la visió del Tribunal de Comptes respecte el prèstec a l’AREB i en les al·legacions presentades a l’informe es mostra totalment confiat que se li retornaran la totalitat dels diners. En la resposta, el Govern admet que la data de venciment era el 15 de març del 2017 i que la pòlissa s’ha renovat els anys 2018 i 2019.

Però recorda que la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de restructuració i de resolució d’entitats bancàries estableix que “els ingressos eventuals derivats de la venda o del cessament de les activitats de l’entitat pont corresponen a l’AREB, que els ha d’aplicar en primer lloc a la recuperació de tota despesa raonable”. És a dir, que “l’AREB destinarà a la devolució del préstec esmentat la totalitat dels recursos obtinguts de la venda de l’entitat pont”.

El Govern recorda que a l’anomenat preu final (els 3,8 milions d’euros per la venda de Vall Banc) cal afegir-hi el variable. El corresponent al 50% dels dividends que Vall Banc pagui al comprador durant els primers 5 anys de l’adquisió amb un màxim de 7 milions. I el corresponent al 50% del preu de venda que el comprador obtingui de la venda total o parcial de les accions de Vall Banc amb un límit de 15 milions, que es podria elevar fins als 22 si no s’han pagat dividends en cinc anys. L’executiu assegura que l’AREB té una perspectiva d’ingressos que li permetrà retornar el préstec.

El Tribunal de Comptes considera que la resposta no canvia el seu parer respecte a l’operació.

LITIGIS PER VALOR DE 425 MILIONS

El Tribunal de Comptes posa en relleu en el seu informe que l’executiu tenia a final del 2017 litigis pendents per un valor de 452,7 milions d’euros dels quals atorga alguna probabilitat de resolució desfavorable per un import de 25,7 milions. Sobre aquests litigis estima uns provisió de responsabilitat de 10,1 milions. L’òrgan fiscalitzador considera que el criteri seguit per l’executiu no s’ajusta estrictament a les normes comptables, per la qual cosa es recomana que es diferenciï entre provisions i contingències i que es reconegui el passiu derivat de les primeres.

IRREGULARITATS EN HORES EXTRA I PAGAMENTS

Com cada any, el Tribunal de Comptes denuncia irregularitats del Govern relatives a les hores extra realitzades pels funcionaris, a comptes retributius no regulats i a l’existència de contractes de treballados eventuals fora de termini. L’any 2017 hi va haver 54 funcionaris que van excedir les 120 hores extra que permet el reglament de sistemes de compensació. L’informe també assenyala que es van retribuir a persones al servei de Govern conceptes en relació als quals no consta cap regulació normativa que els empari. Es tracta de les guàrdies forenses, de la prima a la secció canina, de l’especificitat de la policia, i les de personal d’educació, d’hivern i bombers pel fet d’estar al Pas de la Casa. Quant als eventuals, 38 van superar la durada del contracte.