Reclamen 479 milions als Cierco i a Miquel per BPA

L’Estat, a través de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), reclama als germans Higini i Ramon Cierco i a Joan Pau Miquel 479 milions d’euros dins d’una demanda civil per la mala praxi que van fomentar i permetre a BPA. L’Estat creu que va ser la forma de portar el banc per part del nucli dur de l’entitat la que va portar els Estats Units a fer la nota que va significar la mort immediata de BPA, en què se l’acusava de ser una entitat de primer risc en blanqueig de capitals, en quedar bloquejada de cop per tota la banca mundial. El raonament de l’AREB es basa en el fet que totes les pèrdues i despeses econòmiques de l’Estat han estat culpa de com van gestionar el banc els germans Cierco i Miquel i per tant cal una acció de responsabilitat social perquè es facin càr­rec dels danys econòmics.

L’acció social de responsabilitat es basa en la Llei de societats, en què es recull que “els administradors de dret estan obligats a indemnitzar els danys que causin a la societat pels actes o les omissions que siguin contraris a les normes legals o estatutàries o que infringeixen els deures que la Llei o els estatuts els imposen i, en cas d’infracció del deure de llei, a restituir a la societat el lucre obtingut”. La demanda es fa també contra tres més dels membres del consell d’administració: Ricard Climent, Frederic Borràs i Bonaventura Riberaygua. Però en aquest cas només de forma subsidiària, en considerar que els que gestionaven el banc eren els germans Cierco i Miquel. Només en cas que els tres principals demandats no poguessin respondre s’aniria a demanar als tres subsidiaris.

Per establir quina era la indemnització l’AREB, que ha presentat l’acció legal a través de l’administrador únic, Òscar Gelabert, ha agafat dues anàlisis del valor del grup BPA. En primer lloc s’ha utilitzat l’estudi que va fer l’empresa Tracis a petició dels antics propietaris de BPA. Aquest informe va ser la base per a la reclamació que van fer els germans Cierco d’indemnització per la intervenció de l’entitat. Concretament el valor seria de 482,8 milions d’euros. A aquesta quantitat cal restar els 3,8 milions que va pagar JC Flowers en quedar-se el banc en la subhasta realitzada per l’Estat. La xifra resultant és de 479 milions d’euros. Aquesta és la quantitat que l’AREB reclama en primera instància. En cas que els tribunals no acceptessin aquesta xifra es fa una demanda subsidiària equivalent a l’import que va ser establert per PricewaterhoureCoopers (PwC) en la valoració de l’entitat. PwC havia fixat la xifra en 367,1 milions d’euros. Aquí també s’haurien de restar els 3,8 milions de JC Flowers i per tant la quantitat subsidiària seria de 364,1 milions d’euros.

La decisió de l’AREB de presentar la demanda de responsabilitat social va ser presa el 6 de març d’aquest any. La tramitació als tribunals ha provocat que fins ara no s’hagi fet un trasllat efectiu a les parts, moment en el qual s’ha fet pública.

"CONCENTRACIÓ DE PODER" EN EL BANC

La demanda se centra en els germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel a causa que l’informe de PwC sobre com funcionava el banc “posa de manifest que existia una concentració de poder de decisió en la comissió executiva que tenia per únics membres” els tres principals responsables. PwC destaca que Miquel va participar activament en la mala praxi que va portar a la desaparició del banc i que “resulta impossible que Higini i Ramon Cierco –que constituïen amb Joan Pau Miquel la comissió executiva– poguessin ignorar aquestes actuacions del senyor Miquel”.