L'Audiència Nacional absol per segon cop Joan Besolí

La sala d’apel·lació de l’Audiència Nacional espanyola ha rebutjat el recurs que va presentar la fiscalia contra l’absolució de Joan Besolí, Sandro Rosell, Pedro Andrés Ramos, Marata Pineda, Josep Colomer i Shahe Ohannssian, als quals s’havia acusat de blanqueig de capitals i organització criminal. L’acusació s’emmarcava en l’operació Rimet per presumpta corrupció a l’hora d’adquirir els drets dels partits de la selecció brasilera de futbol. La sentència del 24 d’abril els absolia a tots, després que Besolí i Rosell supe-ressin el rècord de presó preventiva a Espanya amb prop de dos anys tancats, i la fiscalia va decidir presentar un recurs en contra.

El rebuig del recurs és molt dur contra la fiscalia perquè la sala d’apel·lació reitera els arguments que van significar l’absolució. S’explica que “el fiscal que recor­re aporta símptomes d’ocultació que el porten a afirmar que hi ha delicte precedent al Brasil [on es van fer els acords per la compra dels drets] comès per Ricardo Teixeira [antic president de la Confederació Brasilera de Futbol], quan la veritat és que en aquell país ni hi ha causa penal fornal contra ell i ni tan sols se li ha pres declaració com a simple sospitós”. Aquest argumentari és clau perquè avala la tesi de la defensa respecte que mai no hi va haver cap víctima dels suposats delictes. Ni la Confederació Brasilera va denunciar cap irregularitat (al contrari, perquè afirmava que tot era legal i que havia gua-nyat més des que el grup de Rosell gestionava els partits) ni hi havia sospites respecte al suposat corrupte (Teixeira) d’haver obtingut diners de l’hipotètic suborn.

Activitats reals i lícites

Dins dels atacs que la sentència fa a la fiscalia per haver recorregut destaca que “la raonabilitat de la sentència [l’absolutòria] impedeix un pretès segon judici i la variació dels fets consegüent”. Estableix que “és impossible assumir una tesi condemnatòria per blanqueig de capitals quan des d’un punt de vista dels fets les operacions que eren considerades sospitoses van ser reals, existents i lícites”. El tribunal parteix de la base que “com que no hi ha un delicte precedent al Brasil [la corrupció que doni posteriorment lloc al suposat blanqueig] falta un element tan essencial en la configuració del tipus delictiu principal que no val la pena anar a intentar buscar-ne d’altres [delictes] per arribar a absoldre com encertadament es va fer”.

Un cop motivada la denegació de l’acusació de blanqueig per falta de delicte que origina els fons a rentar la sentència tomba també la d’organització criminal. El text diu que per acusar d’organització criminal hi ha d’haver una cohesió de diverses persones en una “idea criminal i coordinada” i que afecti l’ordre públic. Cal connectar els acusats a una activitat criminal concreta “que aquí no s’ha determinat provada”.

COBRAR UNA COMISSIÓ PER "MITJANÇAR EN UN CONTRACTE" NO ÉS DELICTE

La sentència recorda que “cobrar comissió per mitjançar en un contracte d’altres dues parts ni tan sols està tipificat com a delicte a Espanya” i, per tant, no hi ha base per a l’acusació un cop la Confederació Brasilera de Futbol avala la feina d’intermediació feta pel grup de Besolí i Rosell a l’hora de vendre els drets dels partits de la selecció brasilera. Els jutges José Ramón Navarro, Eloy Velasco i Enrique López posen de manifest que la “resolució absolutòria recor­reguda ni pateix una manca d’insuficiència argumental ni de racionalitat en la seva explicació dels fets”, tal com reclamava la fiscalia. Els magistrats destaquen que l’Audiència Nacional “no va ometre raonaments sobre extrems probatoris rellevants sinó que, totalment al contrari, recull un esforç en la motivació”. S’indica que la versió de la sentència d’absolució “no coincideix amb la del fiscal, però deu prevaldre sobre la del ministeri públic perquè en això consisteix l’opció neutral” que representa un tribunal de justícia. Un dels punts que queden pendents en el cas és la possible reclamació que poden fer tant Joan Besolí com Sandro Rosell pels gairebé dos anys que van estar en presó preventiva en espera del judici que els va absoldre.