Problemes principals
La inquietud pel preu de l'habitatge es dispara entre els ciutadans
El 41% dels enquestats consideren el preu de la vivenda el problema més important, una xifra que no era tan alta des del 2007
La preocupació pel preu de l’habitatge entre els ciutadans d’Andorra s’ha disparat, tal com demostra l’Observatori del primer semestre del 2019 que ha dut a terme el Centre de Recerca Sociològica (CRES) entre uns 800 enquestats. L’informe posa de manifest que un 41% dels enquestats van escollir el preu de la vivenda com la principal problemàtica del país, una opció que ha pujat 8 punts respecte a les dades del darrer Observatori. D’aquesta manera, l’habitatge segueix sent el principal problema dels ciutadans del Principat, tal com ja demostra l’elevat nombre de queixes que en aquest sentit que rep el Raonador del Ciutadà. De fet, aquesta preocupació ha anat creixent des del 2016 de manera significativa. En només tres anys, l’habitatge ha passat d’aparèixer en el 3% de les respostes sobre els aspectes a millorar a les xifres actuals, uns nivells que són els més alts dels darrers 22 anys.
El director del CRES, Joan Micó, considera que aquesta preocupació té una relació directa amb una altra de les inquietuds de la societat andorrana: els salaris. “La problemàtica de l’habitatge ha fet que la gent també es fixi més en el salari. És una relació entre salari i habitatge”, explica Micó. Com en el cas de l’habitatge, la preocupació pel salari també ha augmentat respecte de les xifres registrades en el darrer Observatori, passant de ser escollida pel 15,9% dels enquestats al 19,3% d’enguany. A la llista també hi apareixen problemes com les prestacions socials i les pensions, el trànsit, el transport públic o el treball i les condicions laborals. En el sentit contrari, crida l’atenció la davallada de respostes que consideren la política com una preocupació, disminuint prop de 6 punts.
PESSIMISME PER L’ECONOMIA
Micó considera que la majoria de respostes tenen un caire pessimista en contraposició amb les xifres registrades durant els anys post-crisi econòmica. De fet, la tendència d’enquestats que consideren que la situació econòmica a Andorra és molt bona o bona s’ha trencat aquest semestre després de 7 anys de tendència positiva, sent l’opció escollida pel 33,6% dels enquestats. En el cas dels que la consideren dolenta o molt dolenta, la tendència, en aquest cas a la baixa, es va trencar l’any passat. Enguany, el 16,6% dels enquestats consideren negativa la situació econòmica. Quant la facilitat d’arribar a final de mes, l’Observatori mostra que hi ha més gent amb dificultat per aconseguir-ho, mentre que n’hi ha menys que arriba a final de mes amb facilitat, unes xifres que demostren que la percepció de la situació econòmica personal és més negativa que l’any passat.
L'ECONOMIA, MOTIU DE LA BAIXA NATALITAT
A Andorra la taxa de natalitat mitjana, que mostra la relació entre el nombre de naixements i la població registrada, és de 6,8 punts, una xifra que se situa per sota de les mitjanes de la Unió Europea i de països com ara Espanya o Itàlia. Aquest baix índex s’explica, segons mostren els resultats de l’Observatori del CRES, per les dificultats econòmiques en les quals es troben algunes persones. La majoria dels enquestats, un 62,8%, manifesten que a Andorra les parelles tenen menys fills dels que voldrien, sent la principal raó per no tenir-los l’economia. La manca de temps per dedicar als fills i l’edat avançada, altres dels principals motius exposats. En aquest sentit, el 63,2% dels enquestats consideren que s’haurien de promoure iniciatives per incentivar la natalitat al país. Les ajudes econòmiques, la conciliació laboral i la millora de condicions de vida, les principals mesures que els enquestats consideren necessàries. Micó va explicar que, en contraposició amb Andorra, els índexs dels països del nord són els més alts d’Europa, precisament aquells que “han assumit el fet de fer polítiques actives per fomentar la natalitat”.