Justícia

El Superior avala el dret del menor a ser escoltat en un plet familiar

La sentència dona la raó a un pare que volia que s’anul·lés una sentència perquè no s’havia demanat el parer dels fills

El Superior avala el dret del menor a ser escoltat en un plet familiar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La sala civil del Tribunal Superior ha anul·lat la interlocutòria de la Batllia que donava autorització a un pare a reprendre el contacte amb els fills menors, de 14 i 16 anys, en trobades tutelades pel Servei de Trobada Familiar i amb la condició que serien suspeses si es detectava qualsevol incidència que pogués alterar els dos adolescents. La resolució la va recórrer el pare, al·legant que als fills se’ls havia vulnerat el dret a ser escoltats i a tenir una decisió fonamentada en dret, a banda de reclamar que se li retornés la guàrdia i custòdia dels menors i la pàtria potestat mèdica d’un d’ells. Subsidiàriament, l’home acceptava incialment només visites regulars però exigia que fossin fora del Servei de Trobada Familiar. La segona instància li ha donat la raó i la Batllia s’haurà de tornar a pronunciar sobre la qüestió, havent tingut en compte abans què en pensen els menors.

La sentència recull que abans de prendre la decisió que es recull a la interlocutòria objecte d’impugnació no s’ha escoltat els dos menors afectats. I afegeix que s’ha de resoldre si cal que l’autoritat judicial mantingui una entrevista directa amb l’infant afectat o si bé és suficient que l’entrevista la pugui fer un altre professional i institució. En aquest sentit, els magistrats recorden que els tractats i acords internacionals subscrits pel Principat s’integren plenament a l’ordenament jurídic i que, en relació a la qüestió que s’ha de resoldre, el país ha ratificat la Convenció dels drets de l’infant de les Nacions Unides, així com els seus protocols facultatius i d’altres textos tant de l’ONU com del Consell d’Europa en relació a la infància i l’adolescència. En relació a la convenció, la resolució recull textualment el que diu l’article 12: “Els Estats membres garanteixen a l’infant que estigui en condicions de formar-se un judici propi, el dret d’expressar lliurement la seva opinió sobre tota qüestió que l’afecti; les opinions de l’infant han d’ésser degudament preses en consideració tenint en compte la seva edat i el seu grau de maduresa.” I, afegeix, que “hom donarà especialment a l’infant la possibilitat de ser escoltat en qualsevol procediment judicial o administratiu que l’afecti”.

Jurisprudència europea

La sentència del Superior també es refereix al posicionament del Tribunal Europeu de Drets Humans a través de la seva jurisprudència. I fa concretament referència a un cas d’una mare contra Espanya, que resolia que els tribunals haurien d’haver escoltat l’opinió d’una menor de més de 12 anys en el plet pel divorci dels pares i sobre el règim de visites. La sentència del Superior apunta que, en el cas tractat, “observem que abans de prendre la decisió no es va fer cap entrevista personal de la senyora batlle amb els dos menors concernits per la seva decisió, cosa que contradiu el que ja hem relatat dels compromisos internacionals del nostre país”. En aquest sentit, la sentència afegeix que tots dos menors “tenen ja una edat que permet presumir la seva condició de menor madur perquè pugui la batlle d’instància efectuar la seva exploració en les condicions que estimi més adients i en presència del ministeri fiscal, que és qui té encomanada per mandat constitucional la protecció dels drets dels menors, sense que sigui necesssari que s’hagi de nomenar cap altra persona perquè defensi els seus interessos”. Finalment, la resolució apunta que això no treu que la mare també hagi de ser escoltada, com a “cotitular” de la pàtria potestat.

La sala civil obliga a retrotreure les actuacions al moment de la resolució de la Batllia impugnada (que és del desembre de l’any passat) per tal que els menors siguin explorats per part de la batlle que porta el cas, i en presència d’un representant del ministeri fiscal i “posteriortment es resolgui amb llibertat de criteri i sobre les qüestions plantejades pel progenitor”.

tracking