Querella de l'Institut de Drets Humans contra Rajoy per coacció

L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i el col·lectiu de juristes catalans Drets van presentar ahir una querella contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres d’Hisenda Cristóbal Montoro, i d’Interior Jorge Fernández Díaz, per falsedat documental i coaccions al Govern andorrà en relació a Banca Privada d’Andorra. El membre de Drets, Agustí Carles, va explicar que es tracta d’una ampliació de la querella que es va presentar a la Batllia el 2017 contra quatre policies espanyols per “pressionar” la cúpula de BPA amb la finalitat d’aconseguir dades bancàries dels polítics independentistes Artur Mas, Oriol Junqueras i Jordi Pujol.

Carles va afirmar que, arran de la declaració de l’excomissari espanyol José Manuel Villarejo, han constatat que aquesta actuació policial, anomenada ‘Operació Catalunya’, tenia els seus responsables polítics. “S’ha vist que uns policies actuaven per ordres d’uns superiors”, va apuntar Elisa Muxella, la presidenta de l’IDHA, que va assenyalar, precisament, Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, com a “culpables” de les maniobres fetes per “atemptar contra la nostra sobirania”. En aquest sentit, Agustí Carles va manifestar que l’expresident i els dos exministres haurien estat els promotors de l’elaboració i l’enviament d’informació “falsa” al FinCEN, incriminant BPA en un delicte de blanqueig de capitals perquè es “precipités la intervenció i liquidació” de l’entitat. “Són realment els últims culpables de tot el que ha passat amb BPA, com tancar i intervenir un banc a partir d’informacions falses”, va recriminar Muxella. Segons Agustí Carles, Villarejo hauria declarat que va rebre l’ordre d’inventar-se proves contra Banca Privada. Aquest moviment, va continuar Carles, s’hauria fet per la impossibilitat d’accedir a les dades dels líders independentistes de manera “legal” a causa del secret bancari del Principat. Per aquest motiu, en l’ampliació de la querella s’acusa Rajoy, Montoro i Fernández Díaz de falsedat documental. També s’acusa Rajoy i Montoro d’un delicte de coaccions. Carles va explicar que l’expresident i l’exministre haurien fet ús de la “informació falsa” del FinCEN per “intimidar” l’executiu andorrà, aprofitant la seva visita oficial el 8 de gener del 2015, perquè s’intervingués BPA. De fet, l’IDHA considera que la reunió que Rajoy va mantenir llavors amb l’excap de Govern, Toni Martí, “va acabar precipitant la intervenció i liquidació de BPA dos mesos més tard”.