Guerra a la FAF

La Federació Andorrana de Futbol ha entrat en una guerra oberta entre el que queda de junta directiva (el president, Víctor Santos, està dimitit i el secretari general, Tomàs Gea, i el tresorer, José García, es troben empresonats) i els quatre clubs (Encamp, UE Santa Coloma, Inter d’Escaldes i La Massana) que van demanar els comptes i que es van personar com a actors (víctimes) civils en la causa per la suposada apropiació indeguda de Gea i García. Precisament l’atac de la junta contra els clubs ha arribat en forma d’intentar fer fora de la causa els quatre clubs. Aquesta acció ha estat considerada pels equips afectats com un nou intent dels directius de la federació de mirar que no se’ls faciliti la informació del que ha passat a la federació els últims anys i puguin accedir als noms i cobraments que han tingut lloc quan Gea controlava l’entitat.

La federació va entrar una petició perquè els quatre clubs quedin fora de la causa perquè no disposen de “cap mena de legitimació activa per exercir les accions judicials com a perjudicats civils·. L’argumentari es basa en el fet que els fons afectats (dels quals Gea i García suposadament s’haurien apropiat) són de la FAF i no dels clubs” i que si els clubs poden ser perjudicats civils també ho podria ser qualsevol jugador amb fitxa a la federació de futbol. El text de la federació és dur contra els quatre clubs, als quals acusa de no haver fet “ni el més mínim esforç de detallar quin és el perjudici que pretesament han patit o poden arribar a patir”.

I afegeixen que “entenem que el que han buscat aquestes entitats esportives és un accés a la causa instruïda per una via indeguda i no justificada, i no per rescabalar-se d’uns danys i perjudicis que, objectivament com bé saben i com bé hem exposat, en el seu cas no es poden arribar mai materialment a produir”. I s’insta que es destrueixin totes les còpies i documents que els clubs han rebut des que la batllia els va acceptar com a perjudicats civils.

Els quatre clubs, segons fonts properes al cas, entenen que es tracta d’un intent desesperat de la federació per evitar que tot surti a la llum i per intentar impedir que poguessin llegir el sumari i veure quines persones i com estan afectades dins de la federació per possibles cobraments injustificats.

En aquesta línia, segons altres fonts, els clubs es mostren sorpresos de com la federació directament sembla que formi part de l’estratègia defensiva de Tomàs Gea. En aquest punt es destaca que no hi ha constància d’un cas judicial on una de les possibles víctimes intenti fer fora de la causa una altra possible víctima.

Respecte al fons de l’argumentació de la federació, els clubs consideren que són evidents afectats perquè l’apropiació indeguda que s’està investigant afecta les instal·lacions esportives. Si aquests diners, suposadament, no se’ls haguessin quedat Gea i García (i cal veure si hi ha altra gent amb cobraments irregulars) les instal·lacions esportives podien ser més o millors. Per tant, tots els clubs que formen part de la federació de futbol són víctimes directes dels suposats delictes, així com també ho és la federació ja que els diners van sortir dels seus comptes.

L'ENTITAT CONFESSA QUE ESTAVA FINANÇANT ALGUNS EQUIPS

L’escrit de la federació de futbol per intentar que els quatre clubs surtin de la causa contra Gea inclou el reconeixement respecte que l’entitat es dedicava a fer de finançadora d’alguns equips. Literalment, s’especifica que “a més, com bé saben els clubs referits en aquest escrit, moltes vegades sol·liciten a la FAF que els avanci una suma, a càrrec del percentatge que els pertoca, per tal de disposar de tresoreria (per exemple, satisfer les despeses que comporta desplaçar-se a competir a l’estranger) i que després es compensa amb el que la FAF els ha de lliurar”. La possibilitat d’actuar com a banc que avança o presta diners perquè li siguin retornats després no es troba regulada dins dels estatuts de la federació, segons fonts properes al cas, i es tractaria d’una pràctica clarament irregular. En aquesta línia s’indica que el fet que els directius de la federació accedissin a fer aquest tipus de pràctiques que no estan contemplades automàticament estava posant qualsevol club beneficiari en una situació d’agraïment o deute moral, més enllà de l’econòmic, envers que li havia fet el favor. Aquest sistema de funcionament, segons les mateixes fonts, entronca amb el “desgavell” que suposadament mostren les pràctiques econòmiques que tenien lloc dins de la federació. Més enllà dels possibles actes delictius, l’anàlisi de com s’organitzava financerament l’entitat amb pagaments en mà, xecs al portador, xecs nominatius, extracció de diners en xec per després ingressar a tresoreria... mostren un descontrol molt gran. Aquest “desgavell” és un dels punts que revelaria suposadament el sumari, més enllà de les acusacions per apropiació indeguda, blanqueig de capitals i administració deslleial envers Tomàs Gea i José García.