justícia

Tomben la querella dels Cachafeiro contra els Mallol i Pyrénées

La sentència apunta que la querella pretenia aturar la causa pel desnonament del Punt de Trobada, que es troba pendent d’un judici civil

Tomben la querella dels Cachafeiro contra els Mallol i Pyrénées

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El canvi de negoci en el Punt de Trobada ha viscut un nou capítol del serial amb la ratificació per part del Tribunal Superior de la decisió d’arxivar la querella que la família Cachafeiro (propietaris del Punt de Trobada) havia presentat per estafa contra els germans Mallol (propietaris del terreny on s’ubiquen els grans magetzems) i Pyrénées (amb qui els Mallol han signat un acord perquè passin a ocupar l’edifici del Punt de Trobada). El Superior ha rebutjat l’incident de nul·litat presentat pels Cachafeiro en què demanaven que s’acceptés la querella i s’instruís un sumari contra els Mallol i Patrick Pérez (adminsitrador de Pyrénées). El motiu es basa que els Cachafeiro consideren que el contracte entre els Mallol i Pyrénées per ocupar el Punt de Trobada és un intent de frau en el qual han inflat el preu del lloguer anual per impedir que els encara actuals inquilins poguessin renovar el lloguer igualant l’oferta. Es basaven que ells estaven pagant 254.000 euros anuals i el nou contracte el situa en 2,4 milions. El contracte de 30 anys de lloguer va acabar el 31 de desembre del 2015. Cal recordar que en acabar el contracte l’edifici passarà a ser també propietat dels Mallol.

El Tribunal Superior torna a donar la raó als Mallol i a Pyrénées respecte que no hi ha cap element per concloure que el contracte és una estafa perquè no correspon a la realitat. S’avala que l’empresa Gaudit va fer un estudi de mercat que situava el lloguer en un preu superior als dos milions. Amb aquest estudi, segons la versió dels germans Mallol, es va presentar una proposta als Cachafeiro per renovar el contracte. En no arribar a un acord es va tancar un nou contracte amb Pyrénées.

Tàctica dilatòria

La clau del rebuig de la querella es basa que els Cachafeiro, segons recull el tribunal, no van posar en dubte l’estudi econòmic de Gaudit sobre el preu de l’arrendament fins que els Mallol, un cop acabat el contracte, els van presentar una demanda civil per desnonament. El procés per desnonar els Cachafeiro va començar en un judici que va quedar, però, aturat, precisament arran de la presentació de la querella el novembre del 2017. El Tribunal Superior apunta en la decisió que la querella podria ser una simple tàctica per aturar el judici per desnonament. L’aute literalment recull que “es pot haver utilitzat la jurisdicció penal per intentar desactivar i paralitzar el procés civil de desnonament instat per una de les parts querellades”. I estipula que tot el cas ha de quedar emmarcat dins el contenciós civil entre un arrendatari i un arrendador que hauran de dirimir en un judici civil l’hipotètic desnonament.

La vista per al desnonament es reprendrà un cop la part penal ha quedat ja finiquitada. Hi ha, però, l’opció que els Cachafeiro arribin fins al Tribunal Constitucional. És una possibilitat que es pot donar per gairebé descomptada, ja que la presentació de l’incident de nul·litat és el requisit previ per portar el cas al TC. Aquesta acció, però, no atura el procediment civil al qual també es podrà recórrer durant un parell d’anys.

AUCHAN ESPERA PER DESEMBARCAR

El grup Pyrénées i la societat francesa Auchan van signar un acord per a la gestió i explotació de l’espai que actualment ocupa el Punt de Trobada. El pacte suposa que els francesos disposaran del 25% de la societat dels futurs grans magatzems que seran de la marca Auchan. La inversió que farà el grup gal serà inicialment de 2,5 milions d’euros, però a posteriori es desenvoluparan altres negocis a Andorra dins de l’acord amb Pyrénées. Els futurs projectes seran tant a nivell comercial com de serveis, entre els quals podrien incloure’s benzineres. Auchan, a través d’un acord marc amb el grup andorrà controlat per Patrick Pérez, ha previst un desembarcament im-portant que ha de desenvolupar-se en els pròxims anys.

tracking