El fill d'Adolfo Suárez va tenir 7,5 milions a Banca Privada

Suárez Illana, dirigent del PP i membre de la Mesa del Congrés, és administrador únic i soci únic d'una companyia que porta els seus cognoms: Suárez & Illana Inversions SL. Va ser constituïda a Madrid amb un capital de 3.006 euros al febrer del 2005, quan Suárez exercia d'empresari i advocat. Un mes després d'iniciar la seva activitat va rebre un préstec de Banc Madrid de 18 milions d'euros per fer inversions financeres, amb l'única garantia de la mateixa cartera de valors. El banc prestava aquests 18 milions a la societat perquè els dediqués a invertir en bons, fons i accions. Però el 2008 va esclatar la gran crisi econòmica i la cartera de valors es va desplomar. Quan va arribar el moment de tornar el crèdit, al març del 2009, la companyia tenia un forat patrimonial de 3,5 milions. Suárez es va negar a tornar els diners en considerar-se víctima de la mala gestió de Banc Madrid i va iniciar una negociació amb l'entitat financera que va acabar en un acord al novembre del 2010 pel qual li donaven a l'empresa un nou préstec a 20 anys. La implementació d'aquest acord, però, ja no es va realitzar a Madrid sinó a Andorra. Banco Madrid va ser adquirit el juliol del 2011 per la Banca Privada d'Andorra (BPA) i Suárez va acceptar que la cartera de valors i el préstec que tenia amb l'entitat es traspassessin des d'Espanya a un compte numerat al Principat. A l'abril de 2016, la cartera de valors i el préstec van migrar a Vall Banc, el banc andorrà hereu de BPA, que havia estat intervingut per les autoritats per la seva presumpta implicació en operacions de blanqueig de capitals. El 31 de desembre del 2018, després de diverses amortitzacions, els fons de Suárez & Illana Inversions SL a Vall Banc sumaven 7,5 milions d'euros i el préstec s'havia reduït fins als 9,5 milions. Com a diputat tenia l’obligació de declarar el compte, però no ho va fer. Ha al·legat que ni gestiona la cartera ni pren decisions i assegura no cobrar de la societat. La premsa espanyola ha publicat, però, que la legislació l’obligava a declarar-ho.