Economia
Salvar Granvalira costarà un milió anual a Ensisa
El repartiment d’un fix entre Ensisa i Saetde torna al punt de partida, 42% i 58% respectivament, quan en els darrers anys s’havia aconseguit un 47%-53%
L’acord al qual van arribar Saetde i Ensisa per salvar la marca de Grandvalira ha tingut un cost important, econòmicament parlant, per a la societat canillenca, ja que entre les decisions que es van prendre, hi ha la de tornar a un repartiment similar (sobre una quantitat fixa) entre les dues societats, com el que hi havia quan es va crear fa 16 anys, i això es tradueix en un milió d’euros menys anuals per a Ensisa. “Estàvem en un repartiment del 47% a 53% [respectivament] i hem rebaixat fins al 42% a 58%. Si es mira en el repartiment pur i dur dels diners fixos, estem parlant que Ensisa deixa d’ingressar un milió d’euros”, explica el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, qui afirma que, per a recuperar-lo, el que s’haurà de fer és treballar més per aconseguir que els esquiadors gastin més. “El que hem de fer és créixer més i recuperar la pèrdua. No sé si amb esquiadors, perquè estem gairebé al màxim, però sí millorant les prestacions i guanyant en qualitat”, i en aquest sentit afegeix que el més important era aconseguir evitar la ruptura del domini però també diu que li hagués agradat cert interès per part dels qui clamaven per evitar-lo. “Els diners són el de menys, si amb això hem aconseguit salvar la marca. Busquem la part positiva de tot plegat però sí que és veritat que tothom cridava molt i un cop aconseguit l’acord, es podrien haver preguntat com s’hi ha arribat”.
Mandicó afirma sentir cert “ressentiment” perquè considera que molta gent i moltes institucions no es van interessar pels detalls de l’acord, un cop certificat, tot i que remarca que per a Canillo el més important era aconseguir el salvament. “Tinc ressentiment perquè tothom deia que no es podia trencar però ara ningú s’ha preocupat si a Canillo o a Ensisa ens ha costat diners o què ha passat”.
Actuar en clau de país
El cònsol es mostra convençut que Grandvalira s’havia de salvar, per això reconeix sense embuts que “el fet que s’hagués de trencar em feia molt mal”, però també diu que tots els esforços que va fer Ensisa i el comú van ser pensant en el país i no només en la seva parròquia. “Ens equivocaríem tots si ho miréssim només des del punt de vista parroquial perquè, si hagués estat així, podríem haver dit, ok, que es trenqui, perquè nosaltres controlaríem el forfet i tindríem una estació en molt bones condicions. Ens n’hauríem sortit sense problemes, però no és el que volíem”, i afegeix que van avantposar els interessos del país als propis. “A qui menys afectava era Canillo perquè no deixàvem de tenir les pistes i les tenim en condicions òptimes. El que sí que hauria afectat és el país i per això no vam deixar que caigués”, sentencia.
Integració d’Arcalís, positiva
L’estació d’Ordino encara no s’ha integrat del tot dins de Grandvalira, una situació que tampoc trigarà a formalitzar-se, tal com preveu Mandicó. Quant a la posició de Canillo en aquesta integració, afirma que forma part dels acords als quals es va arribar i “el que no farem és no tirar-ho endavant perquè al capdavall sumem, i això és bo”. El mateix opina sobre la creació d’un forfet conjunt amb Arcalís, ja que “si estan a dins de Grandvalira, el més lògic és que estigui integrat i per tant, veuria bé que passi”.
Mandicó es considera “amic” del cònsol major de la Massana, David Baró, i per això l’entristeix la situació que viu amb el desmembrament de Vallnord. Tot i així considera que les estacions no han de competir entre elles, sinó col·laborar perquè totes funcionin. “Tinc clar que farem malament si la nostra visió del negoci és que, perquè unes estacions vagin molt bé, les altres vagin malament. Tots hem d’anar bé”, però també creu que la situació dels dos dominis és diferent, “perquè un està unit i l’altre no i si ens haguessin separat 10 o 15 quilòmetres, segurament no existiria Grandvalira. ”
LA PLATAFORMA UNA NECESSITAT
Mandicó defensa la necessitat de la construcció de la plataforma de Soldeu perquè considera que era imprescindible perquè la FIS donés les finals de la Copa del Món, però sobretot per donar solució a una reclamació del poble des de fa 30 anys, com era l’aparcament. Grandvalira ja ha demanat tornar-les a organitzar el 2021 i el fet d’haver construït el giny els farà tenir més opcions, assegura Mandicó, ja que “no és el mateix tenir unes pistes normals que unes amb els millors esquiadors del món. La plataforma era necessària i ens obre les portes al món de la competició”.