El tresorer de la federació va intentar destruir proves

El 7 de maig a primera hora del matí efectius policials prenien literalment la seu de la Federació de Futbol en el marc d’una operació, anomenada Cautxú, per la presumpta comissió de delictes financers i econòmics. Es procedia a les detencions del president, Víctor Santos, i el secretari general, Tomàs Gea. En realitat hi havia una tercera ordre de detenció per al tresorer, José García, però no es va poder fer efectiva ja que el directiu es trobava de vacances. A la tarda (a les 15.48), quan tot va esclatar, el tresorer va trucar al seu fill Àlex sense saber que tenia el telèfon punxat. García és fora d’Andorra i demana al fill que vagi al domicili, però que ho faci de forma dissimulada perquè no sap si hi ha policies pels voltants. El tresorer ja sap en aquells moments que també se l’havia anat a detenir. La conversa gravada queda clar que és posterior a una que ja ha tingut anteriorment en què el pare ja li ha donat instruccions per intentar destruir documentació que suposadament el deu comprometre.

García diu al fill que passi per casa i “si veus que hi ha polis em dius alguna cosa”. En cas contrari li demana que aparqui “i treguis tot allò que t’he dit”. El fill, i per això se sap que ja havien parlat abans, diu “la carpeta groga i allò de l’ordinador”. García adverteix a l’Àlex que l’advocat li ha explicat que “estan registrant cases” i que potser la policia l’està esperant allà. L’Àlex comenta al seu pare que tenia previst anar “a ioga”, però el pare li recorda que “és important”. El fill explica que “s’endurà l’ordinador en el cotxe i la carpeta groga també”, i li pregunta al pare: “La carpeta groga la llenço tota o què?” I el tresorer replica que “tira, que no vull veure res per si de cas”.

Ordres de recerca

Àlex García no sap on és la carpeta groga que el seu pare li demana trobar i destruir, així que li pregunta si és a “la teva habitació?” i el tresorer li ho confirma, per especificar on l’ha de buscar. “A la meva habitació, on hi ha les prestatgeries de blanc de la part de baix, ja veuràs que hi ha unes prestatgeries metàl·liques i allà n’hi ha diverses... que hi ha diferents carpetes, doncs la que és groga, no n’hi ha cap altra”. No ho acaba d’entendre, però finalment la situa quan el pare li especifica que està en una de les prestatgeries a tocar de la impressora.

La conversa en realitat era inútil perquè la policia ja havia regirat la casa de José García al matí i s’havia endut l’ordinador, com les carpetes que hi havia al despatx que tinguessin informació relativa a la Federació de Futbol. Com que García estava de vacances fora d’Andorra no tenia constància que l’escorcoll ja s’havia fet feia hores. I al final l’únic que va servir és perquè l’acusació inclogui que “García, mitjançant el seu fill, hauria volgut destruir proves relatives als fets d’autes, no podent assolir el seu objectiu doncs el seu domicili ja havia estat objecte de perquisició judicial”.

García va tornar uns dies després a Andorra i va anar directament a la Batllia per declarar sobre les acusacions que li havien formulat. La batlle el va enviar a presó provisional acusat d’apropiació indeguda, administració deslleial i frau a la Seguretat Social per cotitzacions de salaris no fetes a la CASS. Una vegada Gea està en arrest domiciliari per raons mèdiques l’únic acusat a la presó és el tresorer.