El Superior nega el retorn d'un menor a la República Dominicana

El nen, en espera que passés el temps necessari, es va quedar vivint amb el pare a la República Dominicana i quan va passar l’any la dona va tornar a l’illa per fer els tràmits per dur-se el menor al Principat. Va ser en aquell moment quan el pare va sol·licitar tot sol una autorització per a la sortida del fill amb la seva mare i desplaçar-se al Principat. En la seva tramitació va comparèixer davant del primer tribunal de nens, nenes i adolescents del Districte judicial de Santiago, en el qual va prestar declaració en el sentit que el viatge amb la seva mare a Andorra tenia finalitat “de vacances” i que tindria com a règim de visites “mentre estigués de passeig una trucada diària. Quan el nen torni al país viurà amb el seu pare”.

La sentència administrativa de la sala va autoritzar la sortida del nen amb la mare, la qual el devia retornar al país el 21 d’agost del 2018. No consta que se li notifiqués aquesta decisió judicial administrativa a la mare, la qual no el va retornar en el termini indicat per estimar que el menor ja es podia quedar a Andorra.

El pare va acudir al Consell Nacional per a la Infantesa i l’Adolescència de la República Dominicana, que va instar a les autoritats andorranes una petició de retorn del menor al seu país.

La Batllia va obrir un procediment judicial i el 26 de setembre passat el menor, a punt de complir 15 anys, va declarar davant del batlle. El noi va explicar que no se sentia a gust convivint amb el seu pare ja que li imposava les seves opinions i la seva actitud generava moltes discussions; que està escolaritzat a l’institut espanyol i que s’ha adaptat al país, on es troba a gust; que la seva mare treballa i està casada, que conviuen amb el seu marit i que la relació que mantenen és bona, i que la seva intenció és romandre al Principat i no tornar a la República Dominicana.

Tot i que la mare i el nen van tornar a l’illa a l’octubre amb la intenció de deixar sense efecte la petició de retorn (les actuacions es van sobreseure perquè la demanda ja s’havia fet), les autoritats dominicanes no van acordar cap mesura cautelar i tots dos van poder tornar a Andorra.

Recurs de la fiscalia

El batlle, per la seva banda, va decidir l’1 d’octubre passat desestimar la petició de restitució del menor, fet que va portar la fiscalia a presentar un recurs al Superior. La sala civil l’ha desestimat en considerar que la justícia “pot denegar l’ordre de retorn del menor si constata que aquest darrer s’hi oposa i que ha atès una edat i una maduresa en què resulta convenient prendre en consideració la seva opinió”.

L’argumentació del tribunal es basa en el Conveni sobre els aspectes civils del segrest internacional de menors ratificat per Andorra, on es fixen els 16 anys com el límit màxim per exigir el retorn dels menors i on es diu que sovint els menors poden decidir lliurement el seu lloc de residència a partir dels catorze anys, i que el consentiment del menor és clau a l’hora de decidir el seu retorn d’acord amb la seva edat i el seu grau de maduresa emocional.

“Compartim el criteri del batlle de no accedir a la petició de l’Autoritat Central de la República Dominica”, es diu a la sentència, on s’afegeix que el menor ha manifestat “de manera coherent i contundent” que no vol tornar al país.

TREUEN LA CUSTÒDIA A UNA MARE PER ANAR A VIURE A MONGÒLIA

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia ha rectificat una sentència de la Batllia que atorgava la custòdia d’una menor de vuit anys a la mare, que tenia intenció de retornar a Mongòlia, el seu país d’origen, amb la filla. La nova sentència dona la custòdia al pare, també nascut a Mongòlia, que manté la residència al Principat. Malgrat la decisió del Superior, mare i filla es troben actualment en parador desconegut i el pare no sap res de l’exdona i la menor. La parella, casada des del 2012, va venir a Andorra l’any 2016 amb la filla comuna i van mantenir la relació fins al febrer de l’any passat. El batlle va decidir el març passat declarar la separació matrimonial, va establir la pàtria potestat conjunta, va atribuir la guàrdia i custòdia de la menor a la mare perquè “el vincle emocional” de la filla amb ella era “més intens” que amb el pare i va autoritzar la dona, que tenia una ordre d’expulsió del Principat en no tenir autorització de residència, a fixar el domicili fora d’Andorra. El pare va presentar recurs contra la sentència, que es va dictar abans que la mare deixés de tenir contacte amb l’exmarit, en considerar que el règim de visites plantejat era inassumible si la filla marxava a Mongòlia (a més d’un mes per vacances i 15 dies al Nadal se li atorgava la custòdia un cap de setmana al mes) i que les condicions de vida al país d’origen serien pitjors que les que tindria al Principat. El Superior ha decidit ara atorgar la custòdia al pare, ja que el batlle va decidir donar-la a la mare pel consell que va fer la pèrita judicial. Un consell que va fer pensant que la mare residiria a Andorra, “on la menor està plenament integrada”, i no a Mongòlia. La sala civil atorga la custòdia al pare en entendre que seria molt perjudicial per a la nena que visqués fora del país.