sistema judicial
Un resident vol la filla que la mare es va emportar a Mongòlia
El pare de la nena, de set anys, en té la custòdia i instarà la justícia andorrana que demani el retorn de la filla
Un resident vol la filla que la mare es va emportar a Mongòlia
Un resident de 45 anys, nacionalitat francesa i que viu al país des dels vuit, iniciarà la via penal un cop passades les vacances amb l’objectiu que la justícia reclami el retorn de la seva filla de set anys. La mare de la nena, que també residia al Principat, se la va endur sense avisar a les autoritats andorranes el 29 de març passat i no se sap oficialment res de les dues des d’aquella data. La dona, de nacionalitat mongola, estava obligada a anunciar qualsevol moviment de sortida del Principat, ja que tot i tenir la guàrdia i custòdia de la menor, hi havia un plet obert al Tribunal Superior en què el pare demanava que la sentència de la Batllia que li va donar fos revocada en el seu favor.
La dona va marxar amb la nena, que té la doble nacionalitat francesa i mongola, pocs dies després de tenir coneixement de la sentència de la Batllia que donava la pàtria potestat als dos progenitors i marcava un regim de visites a favor del pare.
El pare, després de presentar un recurs davant la sala civil del Tribunal Superior contra la decisió de la Batllia, va aconseguir la guàrdia i custòdia de la nena el 26 de juliol passat. Amb la sentència del Superior al seu favor, és ara quan ha decidit iniciar la batalla legal perquè la filla torni a Andorra. Les accions es faran al Principat, per ser la justícia del país qui li ha atorgat la custòdia, i a França per tenir la menor la nacionalitat del país veí del nord.
Viatge a Mongòlia
Malgrat no saber oficialment on es troba la menor –no se sap res d’ella ni de la mare des que van marxar d’Andorra–, el pare està convençut que es troba a Mongòlia. Va ser en aquell país on es van conèixer i des del qual van venir a viure a Andorra i Còrsega. A l’estat asiàtic el progenitor té el seu pare i amics comuns amb la dona. És a partir d’aquests que ha conegut que la seva exdona –es van separar el 2018– i la filla es troben a Mongòlia. El progenitor assegura que la nena viu actualment amb els avis en una zona remota d’aquest país a uns 800 quilòmetres de la capital Ulan Bator. El pare, tot i tenir la resolució judicial al seu favor, no és optimista respecte a la resolució del cas. Anar a la justícia andorrana permetrà que la Interpol pugui donar l’alerta a la policia de Mongòlia i a la de la resta dels països amb l’objectiu de localitzar la mare i la menor. El principal problema és que Mongòlia no ha signat ni ratificat el Conveni de la Haia de 1980 que és el tractat que la justícia internacional utilitza per retornar els menors que es consideren segrestat pels seus progenitors o altres familiars.
Protecció social
El conflicte entre aquesta parella va arrencar abans de la fugida de la mare amb la menor i de les dues resolucions judicials que van donar la custòdia de la nena primer a la progenitora i després al pare. La dona va presentar una denúncia per maltractaments per part de l’home que després va retirar. Denúncia que va tornar a presentar poc després i que va portar la parella a la Batllia. La resolució judicial va considerar el pare innocent i que no s’havien produït els maltractaments que la mare havia denunciat. Tot i això, el Servei d’Atenció a la Dona ja havia activat les mesures habituals en casos de maltractament en l’àmbit familiar i la mare i la filla residien en un habitatge protegit fins al dia que van marxar del país. És pel fet que la dona estava sota protecció de l’Estat que hauria d’haver avisat a les autoritats andorranes que pensava abandonar el Principat amb la nena, donant la possibilitat al pare de demanar mesures cautelars en estar a l’espera de la resolució del Superior pel que fa a la custòdia. La mare, en no tenir permís de residència, tenia una ordre d’expulsió que estava suspesa.
CRÍTIQUES AL SERVEI D'ATENCIÓ A LA DONA
El pare, malgrat reconèixer la necessitat de tenir una oficina que ajudi les dones que han patit maltractament en l’àmbit familiar, es mostra força crític amb l’actuació del Servei d’Atenció Integral a la Dona del Govern. Lamenta que mentre va estar oberta la via judicial, tot i haver defensat la seva innocència respecte a les denúncies de maltractament de què després va ser absolt, no se li va permetre visitar la filla. Creu que s’hauria de millorar el sistema per intentar que els pares que no han comès delictes en l’àmbit familiar i són denunciats no pateixin un doble càstig.