L'opció que Martí es presenti a cònsol inquieta DA

La principal inquietud dels demòcrates a unes setmanes de l’inici del curs polític amb Meritxell és la incògnita respecte què farà Toni Martí. L’excap de Govern ja ha tornat de Santo Domingo, on ha passat uns mesos, i està avaluant, segons diferents fonts properes al polític, quin és l’ambient davant la possibilitat de tornar-se a presentar com a candidat a cònsol major d’Escaldes el proper desembre. A hores d’ara, segons aquestes fonts, tan sols és una opció que abans de plantejar-la de forma definitiva requereix establir amb quins suports comptaria. Inicialment, la idea passa per recuperar la formació parroquial Unió del Poble amb la qual Martí va vèncer en els comicis escaldencs del 2003 i 2007.

Les diferents fonts asseguren que el moviment de Martí és tan sols prospectiu. L’experiència de Marc Forné amb la desfeta electoral com a candidat a conseller general després d’estar deu anys com a Cap de Govern pesa. Martí sap que la sensació de voler continuar en un càrrec públic de menor rang quan s’han esgotat dos mandats al capdavant de l’executiu pot ser contraproduent. És el principal fre. I, a banda del pacte, un dels punts que el poden impulsar a emprendre el camí és el buit absolut que tenen els demòcrates escaldencs respecte a qui pot ser el candidat a cònsol major. DA dona per fet que Rosa Gili serà la candidata d’un partit socialdemòcrata que s’ha fixat com a objectiu clau guanyar algun comú després de les desfetes del 2011 i el 2015, en què van quedar fora de tots. Gili ve de guanyar contra pronòstic la territorial a l’abril i els demòcrates saben que sense un candidat potent pot esdevenir favorita.

El pal de paller del projecte és l’oposició al pacte que els demòcrates han fet amb els liberals. Martí lidera el corrent dels que s’oposen que aquest acord s’estengui a les llistes de les eleccions comunals. I el nombre d’afiliats i simpatitzants demòcrates que estan en la mateixa línia és significatiu, tot i que no sembla que sigui majoritari. A nivell parroquial, però, l’argument de Martí té un fort predicament en algunes places, especialment en aquells comuns on liberals i demòcrates s’han portat a matar durant els últims anys. L’exemple més evident, a banda d’Escaldes, és a Encamp, on l’enemistat és manifesta i on l’actual majoria comunal no vol ni sentir a parlar del pacte. El sentiment respecte al pacte és, però, molt divers i està intrínsecament relacionat amb l’escenari electoral. A Andorra la Vella, la tendència és favorable a un acord i els resultats dels socialdemòcrates en les últimes generals els porten a pensar que sense l’acord la reedició del triomf de Conxita Marsol és més complicat. A Ordino el pacte pot ser vital depenent del nombre de llistes que hi hagi i si finalment la candidatura alternativa independent que no va quallar a les eleccions acaba presentant-s’hi. A Canillo i Sant Julià els liberals són intranscendents i a la Massana tot queda en mans de saber si els liberals retornen o no al si de Ciutadans Compromesos. En general, també hi ha un darrer factor d’influència: la presència de terceravia. Excepte a Sant Julià va fer un resultat molt fluix a les generals però ni que sigui en percentatge de vot mínims s’entén que a l’únic que no resta vots és al PS.

Els liberals pressionaran

Els demòcrates han aconseguit minimitzar les veus discordants del pacte amb els liberals establint que es respectarà la sobirania de cada comitè. Les mateixes fonts van indicar que segurament la pressió dels liberals per pactar serà molt forta perquè amb percentatges lleugerament superiors al 10% no tenen cap possibilitat d’aspirar a cap comú i tampoc tenen opcions de reeditar pactes amb el PS i terceravia.