Calvó planteja aplicar el pla especial d'Enclar als altres vedats

Actualment, al vedat d’Enclar es pot caçar fora de la Setmana de l’isard sota la modalitat que es coneix com a cacera acompanyada. El animals d’Enclar no s’inclouen al recompte general, que és el que determina els exemplars que es poden matar en el marc de la Setmana, precisament perquè el vedat es regeix per un pla específic. D’aquesta manera, en cas que la normativa d’Enclar s’apliqués a la resta de vedats, els exemplars d’aquestes zones sortirien del recompte total.

Calvó va reconèixer que aquesta possibilitat es va plantejar a la comissió de seguiment de la caça, que es va celebrar dilluns passat, i va defensar que amb el pla de caça que hi ha actualment al vedat d’Enclar “s’han aconseguit xifres de població òptimes”. “Es fa una gestió que penso que és de les millors que s’estan fent”, va apuntar. En aquest sentit, Calvó va recalcar que el vedat d’Enclar “funciona molt bé” i va recordar que la fórmula que s’hi aplica és la prevista per la llei.

ReIvindicació dels caçadors

Cabanes va voler reivindicar la tasca dels caçadors en el control de les espècies. El president de la Federació de Caça i Pesca celebra les xifres de població d’isard que s’han assolit aquest any, amb 841 exemplars, i destaca que països com França consideren els caçadors “indispensables” per fer tasques de vigilància i gestió dels animals salvatges. “França ha baixat de 500 a 200 euros les llicències i han tret una llei contra les agressivitats que patien els caçadors”, va assenyalar. El motiu que el país gal fomenti la caça, segons el que explica Cabanes, és que hi ha espècies, com per exemple el porc senglar, que “envaeixen la natura i la poden fer malbé”, per la qual cosa va apuntar que els caçadors “fan falta”. “La natura s’ha de cuidar, s’ha de treballar, s’ha d’estimar i també s’ha d’explotar, però s’ha de fer pel bé de la mateixa espècie”, va afegir.

Quant a la demanda de treure exemplars malalts dels vedats, una possibilitat que ja preveu la llei, el president de la Federació de Caça i Pesca va especificar que “no s'ha demanat mai caçar en aquests vedats”. De fet, Cabanes va indicar que entén que la funció dels espais protegits és “repoblar la resta de zones del país”, per la qual cosa, va explicar, la demanda respon a la tasca de la federació de “sanejar” la cabana caçant els exemplars “que puguin estar malalts, que siguin vells, que tinguin les banyes juntes...”.

En aquest sentit, el president de la federació va assegurar que la proposta és que aquests animals es puguin caçar “sempre respectant la llei”. “No és la voluntat de caçar a les reserves, no ho hem demanat mai i tots tenim clar que està prohibit caçar als vedats”, va concloure.

OBJECTIU: 1000 PERDIUS

El centre de cria de la perdiu xerra, situat a Llumeneres, a Sant Julià de Lòria, és quedarà petit molt aviat. Aquest any, les instal·lacions han pogut acollir els 160 exemplars que han nascut, però no podran fer-ho l’any vinent amb les 500 noves cries que es preveuen. Per aquest motiu, aquest mateix any es duplicarà l’espai disponible del centre, que també doblarà els objectius per a l’any que ve. I és que el nombre de nous exemplars de perdiu xerra que vol assolir la Federació de Caça i Pesca, que és qui gestiona el centre, l’any 2021 és d’un miler. La Comissió de Seguiment de la Caça, presidida per la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va visitar ahir a la tarda el centre de cria de la perdiu xerra per examinar el programa de reproducció en captivitat. Calvó i el president de la Federació de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, van valorar positivament els resultats del centre de cria i van destacar que el programa de reproducció que desenvolupa “està consolidat”. Aquest pla contribueix a reforçar la conservació de la biodiversitat al Principat, ja que la subespècie de perdiu que es reprodueix al centre és autòctona d’Andorra. Actualment, el centre de cria de la perdiu xerra compta amb 55 exemplars adults, dels quals 19 són parelles reproductores. De les 160 perdius que han nascut aquest any, se seleccionaran 60 parelles reproductores per a l’any vinent. El fet que es dupliquin els objectius de naixements de cara al següent any es deu, segons el que va explicar el responsable del centre de cria, Marc Mossoll, al fet que el primer any les perdius encara no estan preparades per pondre tants ous. L’objectiu final del centre, que es va posar en funcionament el juny del 2016 gràcies al conveni de col·laboració signat el 2015 entre el ministeri de Medi Ambient i la Federació de Caça i Pesca, és alliberar les aus i que aquestes siguin capaces de reproduir-se en llibertat per poder mantenir un bon nombre d’exemplars a la natura.