Andorra és el vuitè país amb el preu per hora més car de classes d'esquí
Una instrucció de 60 minuts oscil·la entre els 22 dòlars, que cobren els professors de nivell dos, fins als 15 dels novells
Andorra és el vuitè país amb el preu per hora més car de classes d'esquí
Un estudi elaborat per l’escola de monitors d’esquí d’Anglaterra revela que el preu per hora que es paga al Principat és el vuitè més alt d’entre les principals destinacions per realitzar aquest esport. Concretament, la mitjana surt a 22 dòlars l’hora per als professionals de nivell dos, mentre que els novells la cobren a 15. Fent una comparativa amb la resta de països, destaca el preu per hora que es paga a França, el més alt del món, i que arriba als 65 dòlars de mitjana per als professionals experts i de 28 entre els qui encara no han finalitzat els seus estudis. El podi el completen Suïssa i Noruega, el cost d’una classe arriba als 55 dòlars al país helvètic o als 45 a l’escandinau, amb els monitors més experts. A partir d’aquí es produeix un salt important i la classificació s’estreny molt més, ja que entre la Xina (quart país més car) i Nova Zelanda (13) només hi ha deu dòlars de diferència (de 30 a 20).
Al davant d’Andorra, però, amb distàncies molt curtes hi ha Japó, Austràlia o Xile, mentre que al darrere estan Espanya, Finlàndia, els Estats Units o Àustria. El país que tanca la classificació és el Regne Unit, on els professionals més experimentats cobren 15 dòlars i els novells, 12.
Les associacions de monitors del país discrepen respecte a si és un preu just o adequat, ja que cal tenir en compte el nivell de vida de cada estat en el qual es fa la temporada. “No és una professió que estigui mal pagada però en el fons és una feina en la qual cobres pel què treballes, i si li dediques més hores, guanyes més”, afirma Manel Arajol, president de l’Associació de Professionals de l’Esquí i Disciplines Associades (APEDA), que afegeix que “aquí és un treball ben pagat. Evidentment sempre aspirem a més però el problema és que la temporada només dura quatre mesos. Si fos una feina per tot l’any, seria genal, encara que és veritat que qui fa la doble temporada, guanya encara més”.
El president de l’Associació andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), Carles Iriarte, pensa just el contrari, ja que situa el focus en les condicions en les quals treballen els professionals al país i recorda que no fa tants anys, ells s’havien de pagar el material i fins i tot la roba. “Jo no considero que estiguem ben pagats. La temporada passada un monitor va cobrar uns 1.400 euros al mes, que és el que deia el contracte, però el salari mitjà del país està per sobre dels 2.000, de manera que estem molt per sota encara”, reclama.
Iriarte afirma que “el nivell de vida a Andorra és car” i que malgrat que molts treballadors que fan la doble temporada acceptin condicions baixes, per als professionals del país “són inviables”, argumenta. El president de l’AAME a més recorda que en alguns països, a més del preu per hora, els monitors tenen propines, dels clients, cosa que a Andorra no passa. Les escoles les gestionen ells mateixos i en acabar la temporada fan repartiment de beneficis o que els donen el material per treballar. “Tot això no s’inclou en el preu per hora i per això en altres països es cobra més que aquí malgrat que surti el contrari”.
El mateix informe ja indica que malgrat que a França i a Suïssa sigui on es paga el preu més car, també són els llocs on el cost de vida és més elevat i això també genera queixes.