L'APRA vol que la llei diferenciï quins són els productes fets 100% a Andorra
L’associació demana que es valori més el pagès nacional que no el productor importador
L'APRA vol que la llei diferenciï quins són els productes fets 100% a Andorra
La Llei de producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris que va entrar en vigor l’agost de l’any passat un cop que va ser aprovada pel Consell General defineix dos segells de qualitat.
El primer és el de Producte d’Andorra, un distintiu que poden utilitzar els productes d’origen agrícola o ramader, conreats o criats al Principat i destinats al consum humà, i qualsevol altre producte alimentari, els ingredients essencials del qual, i que defineixen les característiques específiques, siguin obtinguts en el territori andorrà i sempre que els processos d’elaboració es desenvolupin íntegrament al país.
El segon és el de Producte Elaborat a Andorra. Distintiu que poden utilitzar els productes alimentaris obtinguts mitjançant processos d’elaboració que suposin un grau de transformació suficient i que es desenvolupin íntegrament en territori del Principat utilitzant matèries primeres que procedeixin majoritàriament de fora d’Andorra.
L’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) discrepa del redactat de la llei i així ho ha posat de relleu a la memòria d’activitats de l’entitat corresponent al 2018 feta pública recentment. L’APRA indica que un dels punts que més “preocupava” l’entitat quan es van reunir amb els diferents grups parlamentaris abans de la redacció de la llei i que encara els continua amoïnant és que no veuen gaire diferència entre el Producte d’Andorra i Producte Elaborat a Andorra.
L’entitat que engloba pagesos i ramaders considera que aquests segells “poden crear certa confusió en el consumidor per la dificultat de percebre i valorar la subtil diferència d’etiquetatge”.
L’APRA, en la memòria, posa de relleu que van demanar al legislador valorar més el primer segell a la Llei, per “no donar avantatge” al productor importador davant l’agricultor nacional, que “s’ha d’enfrontar a uns sobrecostos importants simplement per produir en un territori d’alta muntanya”. També indiquen que aquesta confusió es podria donar igualment entre dos productes molt similars d’un mateix pagès que estiguessin distingits cadascun per un dels segells.
Malgrat que no es va aconseguir que es precisessin els termes d’una altra manera a la llei, recorden que l’Administració va mostrar la seva voluntat d’aprofundir en els reglaments per aclarir-ho. Sí que es va aconseguir, diuen, que s’especifiqués que en el desenvolupament reglamentari dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris es vetllaria per establir “les normes gràfiques i d’ús dels termes descriptius amb l’objectiu de permetre una diferenciació inequívoca per als consumidors i posar de valor els productes de l’agricultura i de la ramaderia d’Andorra”.